Carme Chacón (Esplugues de Llobregat, 1971) va ser el primer intent d'arreglar els problemes de l'Estat espanyol substituint les estratègies de comunicació per la propaganda descarnada. La candidata socialista és l'exemple que vendre contes de fades allà on cal promoure polítics preparats i amb conviccions, a la llarga no surt gaire a compte. Militant del PSC des dels 16 anys, es pot dir que Chacón va aplanar el camí a les cares guapes que ara es disposen a assaltar el poder, liderant la transformació de la política en un espectacle ensucrat i sentimental, ideal per al periodisme rosa.

Tot i que Chacón té només 44 anys, pertany a la generació política de Mas i de Duran i Lleida. Va ser la ministra més jove de la democràcia i va encarnar el triomf de l'Espanya constitucional durant els anys de vaques grasses. Casada amb un pijo de Madrid, amic de Rodríguez Zapatero, Chacón va arribar a l'alta política amb la promesa d'impulsar una Espanya federal que acabés amb el peix al cove convergent, que va arribar al segle XXI en franca decadència. Al final, des que va accedir al primer càrrec públic el 1999, la seva vida privada ha millorat molt més que no pas la vida dels seus votants. Tot això la fa semblar més vella que no és. I ens recorda quan va ser que la política va començar a pervertir-se més del compte.

Ara que l'Albert Rivera escriu en castellà a la seva filla, però es fa dir Albert, ella torna a dir-se Carme

Chacón va viure el seu moment de màxima popularitat en les eleccions generals del 2008. Amb Duran i Lleida d'adversari, va salvar la reelecció de Zapatero traient els millors resultats de la història del PSC en uns comicis al Congrés. A partir d'aquí, la seva popularitat va anar minvant a mesura que assolia quotes de poder i que l'independentisme guanyava terreny a Catalunya. Com a ministra d'Habitatge va viure els primers estralls de la bombolla immobiliària i les primeres onades de desnonaments. Com a ministra de Defensa va retirar les tropes de Kosovo, i va passar revista a les tropes de l'Afganistan lluint un embaràs que va donar molt joc a la premsa.

A Catalunya, Chacón va ser l'última esperança de l'autonomisme després del fracàs de l'Estatut. A Espanya va arribar a fer-se dir "Carmen" per mirar de guanyar-se simpaties. El 2012 va estar a punt de convertir-se en la líder del PSOE, però va perdre les primàries del partit per només 22 vots davant de Rubalcaba. Si hagués guanyat, hauria estat la primera dona amb possibilitats de ser escollida presidenta de l'Estat. Ara que l'Albert Rivera escriu en castellà a la seva filla, però es fa dir Albert, ella torna a dir-se Carme. Sempre porta alguna peça de roba de color vermell. Deu ser per recordar que és socialista.

Fotos: Sergi Alcàzar