Et consideres llest? T’agradaria ser-ho més? Doncs ara podràs donar les gràcies (o la culpa) a la teva mare.
Investigadors de diverses universitats del món, segons recull The Independent, han determinat que en el grau d’intel·ligència dels fills hi podria tenir més influència la mare que el pare.
Una de les raons és perquè les mares tenen dos cromosomes X, mentre que els pares només un, de manera que les oportunitats que sigui la progenitora qui transmeti els gens de la intel·ligència són molt més altes.
Però no només això: els científics també creuen ara que els gens per a les funcions cognitives avançades que s'hereten del pare es poden desactivar automàticament.
Així, es pensa que una categoria de gens coneguts com a “condicionats” només funcionarien si provenen de la mare en alguns casos, i del pare, en d’altres. La intel·ligència vindria dels gens materns.
Els estudis, fets amb ratolins modificats genèticament, van determinar que aquells exemplars amb una dosi extra de gens materns havien desenvolupat caps i cervells més grans, però cossos petits. Al contrari, els ratolins amb extra de gens paterns tenien cervells petits i cossos més grans.
Dins del cervell dels ratolins, a més, els investigadors no han trobat cèl·lules paternes en l’escorça cerebral, que és on les funcions cognitives més avançades es duen a terme, com ara el raonament, el pensament, el llenguatge o la planificació. Els gens paterns estarien més implicats en funcions com ara el sexe, el menjar o l’agressivitat.
Dit això, no cal que els pares s’amoïnin més del compte: els investigadors també han determinat que altres característiques com la intuïció o les emocions, també claus per desbloquejar el potencial d'intel·ligència, vindrien de gens paterns. La intel·ligència, doncs, acaba sent, més o menys, repartida.