A un pis compartit a Madrid arriba per apuntalar la seva carrera com a músic un nou llogater, jove i de melena rossa controladament despentinada. Tot normal fins que li sorgeix un viatge de feina a Romania: "És que sóc el representant espanyol a Eurovisió", s'explica davant els seus atònits companys.

Sembla un acudit, però la nova realitat de Manel Navarro, és una barreja de quotidianitat i bogeria, com la que el va portar a la seva elecció entre acusacions de "tongo". "No vaig guanyar de la forma que m'hagués agradat, però mai vaig pensar a renunciar", explica a Efe, abans de "jurar" que no sap res de cap arranjament amb la direcció de RTVE.


La història, excepte potser per als seus actuals companys de casa, és més o menys coneguda. Navarro (Sabadell, 1996) va empatar a punts en una preselecció amb el seu rival més fort, Mirela, però el reglament havia establert que, en aquest cas, el televot valdria menys que l'opinió del jurat, al qual pertanyia el locutor dels 40 Xavi Martínez.

"Li estic molt agraït, perquè la seva va ser la primera ràdio que em va donar l'oportunitat de sonar, però la meva relació amb ell és merament professional", insisteix davant qui va denunciar una amistat entre tots dos que tacava la imparcialitat del presentador radiofònic.

De la mateixa manera, nega les últimes acusacions d'una altra de les seves competidores, LeKlein, qui afirma que a RTVE li interessava més la seva candidatura per estar abonada per una gran discogràfica en què, a més, treballa la filla de l'actual directora de Continguts. "El 90 per cent del que es diu en aquesta entrevista és fals. La filla de Toñi Prieto no és la meva cap de Continguts. L'he vist dues vegades a la meva vida", defensa.

La cerimònia va acabar amb denúncies d'agressions verbals i físiques i fins a una botifarra al públic pel qual Navarro va acabar disculpant-se. Fins i tot hi va haver una pregunta al Congrés dels Diputats.

"La polèmica ha aconseguit que es parli molt d'Eurovisió, encara que no diré que hagi estat alguna cosa bona. Per a mi no va ser un moment molt fàcil. Sentia molta impotència i tensió, davant dels meus pares i dels meus amics, que havien viatjat des de Barcelona per ser amb mi", rememora.

Les setmanes passen i les aigües comencen a tornar al seu curs. "Noto que cada vegada hi ha menys 'hate' (odi) i més gent donant suport", assenyala Navarro, que viu ja embarcat en assajos "de 9 a 9" per preparar la seva actuació del 13 de maig a la gran final d'Eurovisió 2017 a Kíev.