L’exministre de Defensa José Bono és un d’aquells polítics, antics alts dirigents, que continuen fent parlar un cop s’han jubilat de la primera línia política.
L’exdirigent socialista va confessar fa pocs dies a Bertín Osborne que havia dimitit del ministeri de Defensa pel “moviment secessionista” que començava a haver a Catalunya, a finals del 2005. Ara, Bono s’ha pronunciat sobre l’afer amorós que més ressò ha tingut amb l’arribada del nou any, i de qual feia dècades que es venia especulant: les relacions extramatrimonials entre el rei Joan Carles I i Bárbara Rey.
De tot el que s’ha publicat sobre el cas, una de les notícies més notables és que l’Estat hauria comprat el silenci de la vedet amb fons reservats. Per a més detalls, s’ha afirmat que Bárbara Rey no rebia aquells diners en mà i a Espanya, sinó a través del banc luxemburguès Kredietbank. Davant d’això, Esdiario publicava que José María Aznar va decidir “tallar l’aixeta” a la vedet després d’arribar al govern espanyol el 1996, "escandalitzat" per l'ús que s'estaven fent dels fons. Només aquell any (1996), afirma el citat mitjà, Bárbara Rey havia cobrat 26,3 milions de les antigues pessetes, dels 500 que va obtenir per no revelar suposades imatges i gravacions íntimes amb el llavors monarca.
Tenint en compte que els suposats pagaments secrets s’haurien fet sota el govern socialista de Felipe Gónzalez, Bono ha volgut tallar polèmiques en una entrevista a Vanity Fair, on assegura que “des que Zapatero va arribar al Govern [l’any 2004], no es va pagar a aquesta senyora amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat”.
Així, Bono posa la mà al foc pel govern de què va formar part, però no dels previs, tampoc del de González. “Ignoro el que va passar abans", afirma, per remarcar que “no puc donar fe del passat”.