Campofrío ha tornat enguany amb el seu tradicional anunci nadalenc, però aquest cop sense recórrer a cares conegudes, com ens tenia acostumats. Els protagonistes són persones anònimes, i el missatge és clar: l’entesa.
L’inici de l’anunci ens transporta al final de la Guerra Civil, quan una noia jove, del bàndol franquista, fa una picada d’ullet a un noi republicà forçat a marxar amb els altres ‘perdedors’. Al gest de complicitat, la mare de la noia rondina, i això fa que la jove cridi “rojo!” al noi, i que ell hi contesti amb un “feixista!”.
Després d’això, tornem al segle XXI, i veiem persones enfrontades per les seves idees. Entre elles, un home independentista i una dona espanyolista, que es qualifiquen mútuament.
L’home explica que “poder formar part d’un país obert, d’un país generós, per a mi vol dir Catalunya”, mentre condueix un cotxe guarnit amb el burro i l’estelada. La dona, de la seva banda, assegura que “Espanya és Espanya, tota, en la seva unitat”, per afegir que “em costa fins i tot entendre com hi ha gent que tingui un altre sentiment”. Això, mentre acarona un gosset, vestit amb la ‘rojigualda’.
A més del duet independentista-unionista, apareixen altres persones enfrontades per les seves idees: la dona de dretes i el ‘podemista’, el taurí i l’anti-taurina, l’ateu i la catòlica, el carnisser i la vegetariana, el bètic i la sevillista, i el policia i la manifestant.
El secret de tot plegat? Que tots són parella, tenen una relació sentimental. I molts d’ells, també fills. Després de cridar-se, expliquen allò que els agrada a cadascun de l’altre, per coses que res tenen a veure amb les idees polítiques o socials.
Així, l’anunci pretén que s’imposi l’entesa, la cordialitat, i anima a trobar les semblances, i a superar les diferències. Tot plegat, sense dir una sola paraula sobre el Nadal... ni sobre l'embotit.