La realitat virtual ha arribat al mercat enguany, però el seu èxit no ho ha fet. Aquesta tecnologia, impulsada per les ulleres Oculus Rift o les HTC Vive i a les que recentment se'ls ha unit PlayStation VR, té un llarg recorregut per davant fins a assentar-se. El principal problema que afecta la limitació en vendes és el preu que costen, però no n'és l'únic.

Les PlayStation VR, que es van llançar el passat 13 d'octubre, costen 399 euros. A aquesta quantitat se li sumen uns altres 100 euros, ja que s'han de comprar els perifèrics de PlayStation Move: els comandaments i la càmera. Sense els esmentats accessoris, les PS VR són inservibles. Aquest seria el preu si l'usuari ja disposa d'una PlayStation 4; si no és el cas, el cost final ascendiria a 800 euros aproximadament.

A tot això, cal tenir en compte que les PS VR són l'opció més barata del mercat per iniciar-se en la realitat virtual. Sony ha volgut arriscar amb un producte menys espectacular, però més accessible per a la majoria de butxaques. A falta de saber dades oficials a nivell global, la marca japonesa va vendre 50.000 unitats en la primera setmana d'estrena al seu país, segons recull N4G. Aquesta xifra es pot considerar baixa si ens fixem que PlayStation 4 va vendre més de 320.000 consoles en els seus dos primers dies en terres nipones.

Pel que respecta a la competència, Oculus Rift va arribar el mes d'abril passat per als consumidors a un preu de 599 euros. Però només parlem de les ulleres, ja que per poder gaudir de la seva tecnologia es necessita un ordinador capaç de moure-la. Qualsevol PC amb el maquinari adequat per suportar la realitat virtual d'aquest tipus de perifèrics oscil·la entre els 1.000 euros. En el cas de les HTC Vive, passa el mateix, el preu de llançament és de 899 i es necessita un bon ordinador si se'ls vol donar ús.

A més del preu, la realitat virtual ha de bregar amb altres problemes com la qualitat i durada de les experiències que ofereixen. En el dia d'avui, aquestes ulleres ofereixen la possibilitat de jugar a jocs que duren molt poc temps i les possibilitats dels quals són molt limitades. En el nou Batman Akrham VR, que es troba disponible al catàleg de les PlayStation VR, la durada és de tot just una hora i tampoc no es poden realitzar grans accions dins del joc ja que, per exemple, els combats contra enemics es veuen com a espectador i l'usuari no participa directament. Es necessita una aposta més gran per històries més desenvolupades i experiències molt més ambicioses si es vol convèncer el gran públic de fer el salt a aquesta tecnologia.

Mark Zuckerberg, el president de Facebook, té clar que el futur passa per la realitat virtual. Mostra d'això és el desemborsament de 3.000 milions de dòlars que va realitzar fa dos anys per la compra d'Oculus. En una recent conferència a San José, va explicar que a més d'entreteniment aquesta tecnologia també pretén abordar altres facetes de la vida, com l'ensenyament. Per a això, l'empresa invertirà 10 milions de dòlars addicionals a adaptar la realitat virtual a l'educació.

Una tecnologia massa cara?

En el dia d'avui, la realitat virtual suposa una despesa econòmica molt elevada per a la majoria de butxaques. Gairebé 1.000 euros és el més barat per aconseguir tot el necessari per viure una experiència notable. Es pot esperar una baixada del preu, una experiència més fluida que eviti els marejos que sol patir molta gent en utilitzar aquests perifèrics i més ambició en les propostes perquè no es quedi tot en una de simple demo tècnica del que pot arribar a ser.

Totes les tecnologies se solen estrenar amb preus molt elevats al mercat i no comencen a popularitzar-se fins que passen uns anys. Els primers DVDs podien costar entre els 900 i els 1.000 euros, així com les primeres televisions amb resolució 4K costaven més de 2.000 euros i han anat descendint el seu cost dràsticament en els últims temps. Per la seva part, les grans firmes tecnològiques han apostat molt fort per la realitat virtual, per la qual cosa es pot esperar que el nostre futur passi per viure aquest tipus d'experiències.