Quan morim es dóna una situació difusa en què no queda clar què passa amb les nostres dades personals pujades a la xarxa. La nostra mort digital no succeeix a les xarxes socials i cadascú gestiona la informació a la seva manera; algunes tancant el nostre perfil i d'altres mantenint-lo en plena activitat. Davant la falta d'una correcta gestió de la nostra empremta digital, el Govern ha aprovat un Projecte de llei per determinar un hereu de les nostres dades a Internet que es faci càrrec d'administrar els comptes del difunt, sempre que aquest ho hagi sol·licitat en vida.

En aquesta nova normativa no serà necessari fer testament davant de notari, una cosa que preveuen especialment els més joves a l'hora de voler designar un hereu per a l'esmentada qüestió. Al seu lloc, es realitzarà un registre telemàtic que dependrà del Departament de Justícia. A més, es pot recalcar, aquest hereu digital no tindrà les contrasenyes de l'usuari mort, de manera que no podrà accedir a converses privades, arxius o qualsevol altre tipus de document personal. La seva tasca serà la de dirimir la retirada d'informació o el tancament absolut dels comptes.

D'altra banda, des del Govern tenen molt en compte que aquest marc normatiu ajudi els pares a protegir els menors d'edat dels riscos d'Internet. No hi ha una regulació clara davant la presència massiva dels més petits a les xarxes socials, la qual cosa dóna peu a situacions desagradables quan se'n fa un mal ús. És per això que aquesta Llei en potència permetrà els pares dirigir-se a la justícia per facilitar la retirada d'imatges, comentaris i, fins i tot, l'accés als comptes d'aquests menors.

telefon pixabay

Pixabay

També cal destacar que les xarxes socials ja preveuen la gestió de l'empremta digital dins les seves normes d'ús. Google, Facebook i Twitter, per exemple, permeten l'usuari acreditar un hereu dels nostres comptes en cas de mort a través d'un formulari, de manera que l'esmentada persona pugui fer-se càrrec de tancar els perfils i de recuperar determinada informació, encara que amb limitacions per evitar pràctiques fraudulentes. En aquest sentit, el Projecte de llei del Govern prova de donar un suport legal que faciliti aquests procediments.

Tenim dret que ens oblidin?

Una qüestió similar és la del dret a l'oblit, el qual pot donar-se durant la vida d'una persona amb l'objectiu de facilitar altres drets com el de la intimitat, l'honor i la pròpia imatge. Així ho preveu la Constitució espanyola, especialment en tractar-se d'informació obsoleta que l'individu troba mancat de sentit que s'hi tingui accés. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) es refereix al dret a l'oblit com "una difusió d'informació que ja no té rellevància ni interès públic i que causa una lesió als drets de les persones".

En aquest aspecte, es tracta d'una qüestió delicada que engloba tant vius com morts. Les persones que s'acullen a aquest dret desitgen esborrar una empremta del passat a què qualsevol pot tenir accés a través dels cercadors d'Internet. El 2014, un ciutadà a qui li havien embargat casa seva anys enrere, però que ja havia pagat els seus deutes, va lluitar contra Google perquè eliminés els enllaços que portaven fins a l'esmentada informació que perjudicava la seva reputació. Després de sis anys de batalla contra el colós, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que aquest individu tenia dret a l'oblit. Es va tractar del primer reconeixement de l'organisme europeu d'aquest dret i la sentència va impulsar la resta de ciutadans a reclamar a Google i a altres motors de cerca l'eliminació d'enllaços en defensa de la seva privacitat i imatge.