Cassandra Vera, la tuitaire de 21 anys condemnada a un any de presó pels missatges que va publicar sobre Luis Carrero Blanco, ha protagonitzat l'última sentència polèmica relacionada amb la llibertat d'expressió a les xarxes socials. El seu cas ha reobert un debat recurrent en els últims anys: els límits d'expressió a les xarxes.

En el seu cas, tretze tuits han servit a la jove estudiant d'Història per cometre un delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme; humiliació, per cert, que una de les nétes de Carrero Blanco, la periodista Lucía, no va sentir "en absolut", tal com va explicar a la carta que va escriure als mitjans de comunicació després de conèixer-se la petició de l'Audiència Nacional. "M'espanta una societat en què la llibertat d'expressió, per lamentable que sigui, pugui portar penes de presó", va redactar, afegint que considerava "un error perillós tractar que la ciutadania sigui respectuosa a base d'amenaces i sancions desmesurades".

Per al tuitaire Berenguer Jordi Moya, de 21 anys, van ser vuit missatges a la xarxa social els que li van valer per ser condemnat el febrer passat a dos anys de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme i un altre d'incitació a l'odi. La gran càrrega masclista de frases com "poques em semblen 53 assassinades amb la de putes que hi ha pel món" o el menyspreu d'"ara només falta un atemptat a Madrid, uns quants espanyols morts i un 2015 de puta mare" no van fer dubtar els magistrats que el van jutjar.

Menys tuits encara va necessitar César Strawberry, cantant de Def Con Dos, per ser condemnat a un any de presó i sis d'inhabilitació per enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes després de publicar missatges que vinculaven la mort i la violència amb personatges com el Rei o, novament, Carrero Blanco.

El PP de Madrid, a l'atac

El compte oficial de Twitter del PP de la Comunitat de Madrid es va ficar de ple en el debat dels tuitaires arremetent contra Cassandra Vera diumenge passat. Amb referència al desig de la jove de dedicar-se a la docència, el partit que governa Espanya va decidir agrupar en una imatge un conjunt de tuits on ella afirmava en el passat l'"odi" que té als nens. "A vosaltres que retalleu en educació us agraden més, oi? Sou lamentables, traient tuits i fora de context, no teniu res millor a fer", els va contestar Vera.

El Twitter oficial dels populars no va trigar a respondre: "Error! S'han destinat 117 milions d'euros més que el 2016 per a educació. Torna-ho a provar!".

 

Tuitaires condemnats pel món

Espanya no és l'únic país que ha condemnat en els últims anys tuitaires que han tingut paraules de menyspreu envers persones o col·lectius. El 2012, Jarvis Britton, de 26 anys, va ser condemnat a un any de presó després d'escriure a Twitter "matem el president" amb referència a Barack Obama.

D'altra banda, un estudiant anomenat Liam Stacey, al Regne Unit, va haver de complir una pena de 56 dies de presó després d'escriure missatges racistes i ofensius contra Fabrice Muamba, futbolista que va patir una aturada cardíaca durant un partit a Anglaterra i que, després de la seva recuperació a l'hospital, es va veure obligat a abandonar la seva carrera professional per consell mèdic.

Llibertat d'expressió amb límits

Les xarxes socials s'han convertit en caldo de cultiu d'opinions de tot tipus. En el cas de Twitter, no hi ha barreres clares per part de la mateixa xarxa social en limitar el tipus de missatges que poden publicar els usuaris.

Als Estats Units, per exemple, el Partit Nazi Americà tuiteja assíduament als seus més de 12.000 seguidors missatges homòfobs, racistes i nacionalistes. Twitter, per la seva part, es manté impassible, deixant que des de l'esmentat partit s'expressin lliurement, igual com amb els tuitaires condemnats. En aquest sentit, els límits a Twitter sobre la llibertat d'expressió no sembla marcar-los Twitter.