Quan el 13 de novembre del 2015 hi va haver els atemptats a la sala Bataclan de París, a les sales de premsa dels Mossos i Protecció Civil de Catalunya es van adonar que alguna cosa havia de canviar.

El compte de twitter @EmergenciesCat va donar informació de servei als afectats catalans que hi havia a París i es van plantejar què passaria a Catalunya si hi hagués un atemptat similar.

"París ho canvia tot", diu Marc Homedes, el cap de comunicació de Protecció Civil. Des de la seva entrada en aquesta oficina de comunicació i la irrupció amb força de les xarxes socials, Homedes planifica una estratègia informativa a les xarxes per a situacions d'emergència que ha acabat sent un protocol d'actuació on hi ha integrats Mossos, d'una banda, i Protecció Civil, Justícia, Salut i infraestructures per una altra.

Ell i la cap de comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja, fa dos anys que planifiquen com comunicar un atemptat terrorista, donant tota la informació dels fets i el suport als afectats des de les xarxes socials perquè és la manera que la informació arribi a tothom. 

Amb ells, una nova manera de comunicar va arribar a Interior avalada i liderada per la cap de comunicació del departament Esther Sastre.

Plaja assumeix la responsabilitat de cap de comunicació dels Mossos fa dos anys, però ja s'ocupava de tota l'àrea d'investigació criminal i ve del món dels succesos. Havia estat a la Ser explicant el que ara expliquen els periodistes que li truquen per contrastar les informacions.

Homedes també havia estat a l'altra banda, però fa més de deu anys que és al departament i havia estat també al capdavant de l'oficina de comunicació dels Mossos.

La seva feina al carrer, en mitjans de comunicació, fa que entenguin què necessiten els periodistes que els truquen cada dia a qualsevol hora.

"Tot el que no informis ocuparà rumors a les xarxes", diu Homedes, per explicar una de les premisses sota les quals s'ha estat treballant i on ha calgut molta pedagogia sobretot perquè els comandaments policials confiessin en aquesta nova manera de comunicar. 

"El col·lapse de les línies telefòniques de premsa està garantit", diu Homedes davant un cas així. I per això Twitter salta tots els obstacles.

Després de París i Brussel·les, Plaja i Homedes van anar adaptant tot el que creien que podia servir a Catalunya i s'havia utilitzat en aquells atemptats.

L'any 2012 amb els incendis de l'Empordà ja es va tuitejar amb diversos idiomes, perquè bona part dels afectats eren turistes estrangers. "Vam tenir la idea clara que s'havia d'informar en diversos idiomes", diu Homedes.

Twitter i l'atemptat

Aquests dies, la Patrícia Plaja ha estat dirigint Twitter, piulant ella mateixa l'operatiu policial. Missatges curts, concrets i clars, amb l'hora en la qual se succeïen els fets, que després la resta d'integrants de l'oficina del portaveu dels Mossos s'encarregaven de traduir al castellà i l'anglès. 

La rapidesa en els missatges és l'altra novetat d'aquesta nova manera de fer. Per primera vegada l'equip de comunicació formava part del dispositiu, estant en contacte amb els caps dels dispositius policials i, "amb seny" i criteri tuitejant la informació d'interès. Plaja explica que han "estat una unitat més dels Mossos dins del dispositiu, com ho són els Tedax". 

"Haver compartit espai amb els Mossos és bàsic", diu Homedes.

Dues potes igual d'importants

El protocol de comunicació dissenyat per a casos d'atemptats té dues potes. Una és la capitalitzada pels Mossos i tota la informació dels fets, el dispositiu i la investigació. L'altra és la informació de servei que es gestiona des de Protecció Civil i que inclou els departaments de Justícia, que és qui informa de les identificacions de les víctimes; Salut, que porta el control dels ferits, i totes les infraestructures bàsiques com Renfe, Adif i Ferrocarrils de la Generalitat.

Tots formen part del gabinet de crisi, també els caps de comunicació, que estan al CECOR treballant de costat per agilitzar les comunicacions i la coordinació. 

Amb els mitjans de sempre

A la complexitat de l'emergència cal sumar la dels efectius. L'oficina de comunicació dels Mossos disposa de tres periodistes i 25 agents distribuïts arreu del territori que fan torns des de les 7 h fins a les 22 h. A Protecció Civil hi ha quatre persones de premsa.

No hi ha hagut cap reforç des que Twitter és una eina informativa més dels departaments. Els professionals de comunicació han hagut d'atendre els mitjans per telèfon, fer notes de premsa, confirmar informacions amb comissaris, editar i difondre les imatges de vídeo i ara també gestionar Twitter i Facebook.

Els Mossos, a més, tenen un canal de Telegram amb periodistes acreditats en la informació de successos que també es gestiona des de premsa i que aquests dies ha estat clau en la confirmació d'informacions i per desmentir les intoxicacions que han anat arribat al llarg de cinc dies.

Triplicant seguidors

El Twitter dels Mossos ha triplicat el nombre de seguidors des del dia abans de l'atemptat fins avui.

El 16 d'agost tenia 120.327 seguidors i avui en té 322.166. L'endemà dels atemptats el compte va créixer el doble, passant dels 120.327 als 252.447.