Just una setmana després de desestimar els recursos de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la Mesa i tirar endavant els tràmits per fer el judici, la magistrada de la sala civil i penal del TSJC que instrueix la causa ja ha començat a demanar documentació.

Dona set dies al Parlament de Catalunya per lliurar les resolucions adoptades amb posterioritat a la interlocutòria del Tribunal Constitucional, de 19 de juliol del 2016, en particular la Resolució 263/XI, en què es ratifiquen les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, i la Resolució 306/XI, del 6 d’octubre de 2016, que preveu el futur polític de Catalunya a partir del referèndum.

També demana al Tribunal Constitucional una còpia autenticada de les notificacions i requeriments realitzats, en el seu cas, als membres del Parlament de Catalunya de la Interlocutòria núm. 141, de 19 de juliol del 2016 amb què s'impugnen totes les decisions del Parlament per a fer el referèndum.

El debat de política general en el punt de mira

També vol l'acta del Ple del dia sis d'octubre del 2016, la seva transcripció en brut, les actes i transcripció en brut de la reunió de la Mesa del Parlament dels dies 5 i 6 d’octubre, així com els documents annexos. És el dia que es va fer el debat de política general i el TSJC vol tot el que es va dir per escrit.

Per això ha demanat les propostes núm. 37714 i 37713 presentades pels grups Junts pel Sí i CUP. La darrera és sobre la creació del Consell Assessor del Procés Constituent, i la segona, sobre el dret a l'autodeterminació, insta a fer un referèndum vinculant com a molt tard el setembre del 2017..

El TSJC també vol les actes de les Juntes de Portaveus dels dies 5 i 6 d’octubre de 2016 i la notificació o comunicació rebuda del Tribunal Constitucional de la interlocutòria del 6 d'octubre del 2016 amb el dia, hora i minut de recepció així com la via de comunicació: si ho van rebre en mà, per mail, etc.

Judici imminent

El TSJC ha unit les dues querelles de Carme Forcadell en una i tira endavant el procés judicial per inhabilitar la presidenta del Parlament i part de la Mesa. En la segona querella s'investiga, a banda de Forcadell, Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa; Anna Simó, secretària primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta. Estan acusats dels delictes de desobediència i prevaricació perquè la Cambra va aprovar la resolució per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

El TSJC ha tombat l'argument de Forcadell sobre la inviolabilitat parlamentària per poder seure-la al banc dels acusats: "No és possible apreciar que els fets denunciats, la comissió s'ha atribuït indiciàriament pel fiscal als querellats, es trobin emparats per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària".