Durant vuit anys, el fillastre de Joan-Josep Tharrats s'ha dedicat a fer obra nova de l'autor un cop mort. Amb l'ajuda d'un marxant d'art i un galerista van muntar un negoci que ha acabat devaluant l'obra de Tharrats. La policia ha trobat més de 260 obres. Les estan peritant per comprovar si n'hi ha alguna d'autèntica, però la sospita és que totes siguin falses i que no valguin ni un euro.

Van arribar a posar al mercat tantes obres que suposadament corresponien a l'última etapa de la vida del pintor, que paradoxalment va ser la menys prolífica, que van devaluar la firma de Tharrats. El volum d'obres creades era desproporcionat en relació amb el que estava a la venda, segons els investigadors.

Quan la policia va començar a estirar del fil a partir d'una denúncia a finals del 2014, va trobar un triangle sospitós: un galerista, un marxant d'art i el fill de la segona dona de l'autor amb coneixements de belles arts. Els investigadors van comprovar que el fillastre pintava els quadres, certificava les obres com si fossin autèntiques i les posava al mercat. El marxant era qui feia arribar les obres al galerista i qui controlava la feina del pintor i tota la seva producció. Durant vuit anys la galeria va estar venent les obres falses sense parar.

El mes passat la policia va fer entrar a escorcollar domicilis i locals de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Olot, i van trobar més de 100 obres falses i una trentena que encara s'estan valorant. A més, hi havia tot un arsenal de pigments, mostres de pintures, retalls per fer collages i tot tipus d'estris per fer els quadres.

Ara mateix la policia està peritant tots els quadres que s'han trobat, que podrien tenir un preu de zero euros si se certifica que són tots falsos. L'obra de Tharrats s'enfila fins als 16.000 euros, en alguns casos. Es poden trobar quadres a internet a partir dels 250 euros.

La policia va detenir els tres implicats en les falsificacions, però el jutge els ha deixat en llibertat amb càrrecs.

El llegat de Tharrats

Joan-Josep Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001), de reconegut prestigi nacional i internacional, va festejar amb l'impressionisme, deixant-se endur per la influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. De seguida, però, mira l'art abstracte. Va ser un dels capdavanters de l'avantguarda catalana de la postguerra. Tenia una versió pròpia de les tècniques d'estampació (maculatures) que li va permetre aconseguir creacions plenes de fantasia. També va fer cartells, va il·lustrar llibres i va fer murals, vitralls, mosaics, joies i fins i tot escenografies d'òpera.

 

El 1946 funda la revista Dau del Set amb Joan Brossa, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç i Arnau Puig.

Era membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i tenia el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d'Espanya.