El concepte "terrorisme low cost" va ser encunyat en una nota del Centre d'Estudis de la Gendarmeria francesa, firmada per l'experta en seguretat Sabine Olivier, el 2015. Un concepte d'amenaça global que defineix perfectament el que ha passat a Barcelona. És un modus operandi que s'ha repetit a Europa durant els últims anys com una gota malaia. Es tracta de la gihad de mitjans escassos, la gihad dels pobres. No cal segrestar un Boeing, sinó anar a un supermercat i comprar un ganivet de cuina o llogar una furgoneta.

L'estrena a Europa és el 2004. El cineasta holandès Théo Van Gogh va ser assassinat a Amsterdam. El seu assassí li va disparar vuit trets, el va degollar i el va decapitar, inaugurant així una tràgica i llarga llista d'atemptats de factura massa simple i massa imprevisible per a uns serveis de seguretat acostumats a enfrontar-se a un altre tipus d'enemic. Es tracta del terrorisme de cantonada, a cada plaça. Es tracta d'instal·lar la por en la quotidianitat.

"El terrorisme low cost permet reciclar petits delinqüents en màrtirs. Dóna sentit vital a qui ha deixat de tenir-lo", assegura Samir Amghar, sociòleg i especialista en salafisme. "La idea del llop solitari, el boig que comet un acte sense cap tipus de xarxa de suport no em sembla viable. No es tracta de bojos, es tracta de persones que participen d'un projecte i que tenen vincles internacionals".

Comparteix aquesta opinió la corresponsal de The New York Times, Rukimini Callimachi, que ha detallat com ja el 2015, Abu-Issa al-Amriki, un dels reclutadors més importants de Daesh, contactava via l'aplicació de missatgeria Telegram amb voluntaris d'Europa o dels Estats Units. El ciberplanificador d'atemptats donava instruccions precises. Les mateixes que Daesh ja havia difós globalment en el seu vídeo del 2014 on anima a degollar, apunyalar i atropellar al màxim nombre d'"infidels".

França després de Niça

Què ha passat a França després d'atemptats com el de Niça, on un camió va atropellar i matar 86 persones i en va ferir 458 més? La resposta té un nom una mica grandiloqüent: Operació Sentinella. Es tracta de desplegar milers de militars pels carrers de les ciutats franceses. Un cost enorme per a les arques públiques que ja comença a ser qüestionat.

Aquest desplegament militar no ha impedit nous atemptats. L'últim, a Levallois: sis militars van ser ferits en ser atropellats deliberadament per un jove magribí el juliol passat. Nombroses veus critiquen el rol dels soldats en tasques de seguretat urbana. Unes tasques que posen al límit els recursos d'unes forces armades –les franceses– desplegades a nombrosos teatres d'operacions. Les esposes dels 10.000 soldats que patrullen els carrers de França han estat les primeres en aixecar la veu: els seus marits estan exhaustos i, segons el seu criteri, estarien millor lluitant contra el gihadisme a l'origen del problema que patrullant els Camps Elisis.

Mai no s'ha de menysprear el sentit comú de les famílies de les forces de seguretat.

Gran pressupost

La resposta del govern francès no és només militar. Quantitats enormes de diners s'han destinat a adaptar llocs d'alt risc. Com a Niça que, des de fa un any, ha invertit milions d'euros en diverses obres per evitar nous atemptats. Només a la Promenade des Anglais (on es va produir l'atropellament s'han invertit uns 20 milions d'euros en 190 fites fixes, 32 fites mòbils, 19 fites fixes que poden ser mòbils i 1.300 metres de cables metàl·lics de 20mm de diàmetre. Tots fixats en una base de formigó fortament armat. Al mateix passeig s'han instal·lat arcs d'acer que impedeixen el pas de vehicles grans.

La cosa no queda allà. La regió de Provença, els Alps i Costa Blava ha gastat més de 250 milions d'euros en mesures de seguretat després dels atemptats de Niça. Més de 20 milions per desplegar una àmplia xarxa de càmeres de seguretat a les ciutats o a la xarxa de transport públic i estacions de ferrocarril. És en estudi dotar d'aquestes mateixes càmeres tots els autocars de transport públic de la regió. I per a la policia municipal, sis milions d'euros per a un fons global d'equipament que els permeti adquirir armilles antibales i armes més modernes.

Milions d'euros, milers de policies i militars. Però difícilment es pot predir quan una furgoneta atropellarà en una plaça, quan un ganivet de cuina es farà servir per degollar un transeünt

Normes de prevenció

A París, el Ministeri de l'Interior, a finals d'abril d'aquest any, va publicar "La gestió de la seguretat dels esdeveniments culturals i les seves seus", una guia destinada a sensibilitzar els organitzadors dels esdeveniments d'estiu.

Un dels objectius del document, molt didàctic, era assenyalar les lliçons de l'atac de Niça i el seu mode de funcionament. El document suggereix que els equips de seguretat s'acostumin a localitzar vehicles de lliurament estacionat davant una manifestació, sobrecarregat, o un conductor poc hàbil. "En la mesura del que sigui possible, instal·li el seu punt de control d'accés lluny del lloc protegit, estableixi patrulles regulars i instrueixi el personal perquè s'interessi per qualsevol persona que mostri comportament sospitós", recomanen els autors. A Niça, el 14 de juliol, el terrorista havia llogat un camió frigorífic amb què havia fet diversos viatges de rastreig abans d'atacar la Promenade des Anglais.

El terrorisme low cost ha arribat per quedar-se. Ningú no té una solució. No es tracta d'instal·lar pilones a totes les rambles del món, ni de desplegar pel carrer milers de policies i militars armats fins les dents. Va més enllà, s'incrusta en el bàsic de la nostra societat: l'espai públic, la vida que compartim, l'àgora que ens fa ciutadans lliures. A les grans capitals se'ls suposa un objectiu, però ciutats com Cambrils trenquen tot l'esquema del previsible. La por en qualsevol lloc, a cada cantonada, a cada plaça, per petita que sigui. Disposa d'escassos mitjans, però l'efectivitat d'aquesta nova forma de guerra és brutal.