La Sala Penal del Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit, perquè els fets no són constitutius de delicte, la denúncia presentada per l'exdiputat Francesc Homs contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per delictes de desobediència o prevaricació en negar-se, segons el també exconseller, a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional.

El que fos líder del PDeCAT en el Congrés havia portat aquest assumpte prèviament davant la Fiscalia, l'exministre de Sanitat Alfonso Alonso i l'exsecretària d'Estat de Serveis Socials Susana Camarero per incomplir sentències del TC que reconeixen la competència del govern de repartir subvencions a les ONG amb el recaptat pel 0,7% de l'IRPF. Davant del Suprem va denunciar incompliments sobre beques universitàries.

Segons la interlocutòria feta pública aquest dimarts per l'alt tribunal, en la denúncia d'Homs no s'aporta cap indici sobre el presumpte delicte de desobediència. Afegeix que, de cap manera, el contingut de les resolucions del Tribunal Constitucional que se citen pel denunciant permeten donar suport "ni tan sols indiciàriament" a la comissió per part del cap de l'Executiu del delicte denunciat, previst a l'article 410 del Codi Penal.

Homs en la seva denúncia es recolzava en la sentència de la mateixa Sala II, de 22 de març d'aquest any, que el va condemnar a ell mateix per desobediència al Constitucional, establint que per a aquest delicte no era necessari un requeriment o advertència expressa al desobedient, ni tampoc reiteració.

Homs sostenia en la seva denúncia que el govern espanyol s'havia negat a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional. Així, citava dues sentències del TC, del 2016 i 2017, la primera referida a la competència de la Generalitat sobre beques universitàries. El denunciant també al·ludeix a negatives de la Fiscalia General de l'Estat i de tribunals de justícia a acatar pronunciaments de la jurisdicció constitucional.

Sobre aquest punt, la interlocutòria assenyala que "la falta de precisió sobre qui serien tals càrrecs governamentals o judicials -o membres del Ministeri fiscal- així com sobre les suposades conductes que se li imputen -més enllà d'aquesta suposada negativa general a acatar les sentències del Tribunal Constitucional- impedeix qualsevol anàlisi sobre si aquestes conductes puguin o no ser constitutives de delicte, de manera que necessàriament, en aquest extrem, la denúncia ha de ser admesa, sense més consideracions".

A l'efecte del que estableix la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aquesta Oficina de Comunicació no autoritza la difusió de dades personals contingudes en la resolució ni la seva inclusió en fitxers o bases de dades. Per tant, la comunicació de dades personals serà responsabilitat dels mitjans de comunicació.