Sol i en la més íntima clandestinitat de casa seva. El malalt d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) José Antonio Arrabal López, de 58 anys, s'ha suïcidat amb una combinació letal de medicaments comprats a Internet i ha gravat les seves últimes paraules en un vídeo per denunciar la falta de regulació i conscienciar tothom: "Avui sóc jo, però en un futur poden ser els teus avis, els teus pares, els teus germans, els teus fills, els teus néts o tu".

José Antonio va ser diagnosticat l'agost del 2015 i encara tenia mobilitat a la mà dreta i capacitat per xarrupar líquids, segons publica El País, que ha tingut accés al vídeo i va mantenir dues entrevistes amb ell. El dia 2 d'abril, quan la seva família va marxar de casa -està casat i té dos fills-, es va treure la vida.

"Si estàs veient aquest vídeo, és que he aconseguit ser lliure", comença l'enregistrament, que continua fent un relat de com s'ha anat deteriorant. "Ja no puc ni aixecar-me del llit, no puc donar-me la volta, no puc vestir-me, ni despullar-me, no puc netejar-me, no puc menjar sol", explica, al mateix temps que vol fer saber que "quan et diagnostiquen ELA, t'estan donant la sentència de mort".

Indignat

José Antonio se sent "indignat". Indignat perquè no entén per què "una persona ha de morir sola i en la clandestinitat". També li sembla "indignant que la família hagi de marxar de casa per no veure's compromesa en el tema i acabar a la presó".

El normal en altres països, relata, és que si fos un suïcidi assistit per un metge, "aquí hi hauria un doctor que m'hauria receptat la medicació i jo me'l prendria i moriria dolçament". Tanmateix, a Espanya això no és legal. Precisament per això, explica, "ho he de fer pel meu compte", però es torna a lamentar: "Em sembla indignant que en aquest país no estigui legalitzat el suïcidi assistit i l'eutanàsia".

Els medicaments que va prendre li van provocar un son profund i després una aturada cardiorespiratòria que el va conduir a la mort. Volia que al final del seu vídeo sonés "Lliure" de Nino Bravo i així ha estat.

Què diu la llei?

L'article 143 del Codi Penal prohibeix el suïcidi assistit. El seu primer apartat, subratlla que "qui indueixi al suïcidi d'una altra persona serà castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys", el segon es llegeix que "s'imposarà la pena de presó de dos a cinc anys a qui cooperi amb actes necessaris al suïcidi d'una persona" i el tercer apartat, que "serà castigat amb la pena de presó de sis a deu anys si la cooperació arriba fins al punt d'executar la mort".

Ara bé. La pena es redueix si és per petició expressa del malalt. Es redueix, però no s'anul·la. Així ho posa de manifest el quart apartat d'aquest article: "Qui causés o cooperés activament amb actes necessaris i directes en la mort d'un altre, per petició expressa, seriosa i inequívoca d'aquest, en el cas que la víctima tingués una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produís greus patiments permanents i difícils de suportar, serà castigat amb la pena inferior en un o dos graus a les assenyalades en els números 2 i 3 d'aquest article".

José Antonio va demanar a Change.org que es fes una llei que donés llum verda al suïcidi assistit i a l'eutanàsia. Un reclam que encara segueix actiu i en què es qüestionava: "Per què no podem acabar la nostra vida de manera digna si aquesta es converteix en un infern". "No hauríem de ser amos de la nostra vida?", es pregunta.