El judici contra els usuaris de les polèmiques targetes opaques de Caja Madrid es reprèn amb l'interrogatori a qui va ser el seu últim president, Rodrigo Rato, acusat d'apropiar-se de forma indeguda del patrimoni de l'antiga caixa juntament amb uns altres 64 directius i consellers.

La sessió, que ha començat a les 10:00 hores a la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares, es preveu igual de mediàtica que la de divendres, quan el seu predecessor en el càrrec, Miguel Blesa, va defensar la transparència d'una forma de retribució a què ni el Banc d'Espanya ni Hisenda "no van posar cap tatxa" en 23 anys.

Encara cal veure si Rato se sotmetrà a totes les qüestions, incloses les formulades per les acusacions populars –Bankia, la seva matriu BFA i el FROB–, i populars –Confederació Intersindical de Crèdit i la CGT–, a diferència de Blesa, que tan sols va respondre al Ministeri Fiscal, al tribunal i a la seva defensa.

Règim fiscal

En cas d'accedir a ser interrogat, l'exvicepresident del Govern espanyol haurà d'aclarir, entre altres coses, el règim fiscal d'aquestes targetes, un aspecte del qual Blesa va assenyalar tenir "la creença que aquesta retenció s'estava practicant", així com els polèmics fulls de càlcul Excel amb les despeses.

Sobre aquestes despeses ja es va pronunciar el lletrat de Rato en la primera jornada, quan va sol·licitar a la secció quarta de la sala penal la nul·litat de l'esmentada prova –que va revelar unes despeses personals de 99.054 euros– a la qual, considera, Bankia va tenir accés "de forma il·lícita".

Si bé ja en les qüestions prèvies les defenses van assegurar que no existia una estratègia conjunta per als 65 acusats, que s'enfronten a penes que van des dels sis anys als dotze mesos de presó, el cert és que s'espera que prossegueixin el camí del que va manifestar divendres Blesa.

Acusacions greus

Llavors, l'expresident de Caja Madrid, al capdavant de l'extinta entitat entre 1996 i 2010, va titllar de "molt greus" les acusacions i, en to irònic, va preguntar "com en 23 anys hi ha algú que pugui dir que es pot amagar aquesta pràctica en una organització de milers de persones".

Així mateix, Blesa va assegurar tenir "la plena convicció d'haver actuat legítimament" en relació amb una pràctica, la concessió de targetes, posada en marxa a partir de 1988 per l'anterior president, Jaime Terceiro.

Sobre els increments de límit de despesa, va explicar que es van produir perquè "la caixa no era la mateixa que el 1988; el 2009 tenia 200.000 milions d'euros, havia doblat el seu balanç en tres anys i s'estaven compassant les retribucions segons la implicació" de cada un.

No obstant això, segons Blesa, ningú no va demanar que la seva retribució fos ampliada sinó que es modifiqués el seu límit operatiu mensual, una pràctica "del dia a dia", encara que a final d'any les despeses no podien superar les quanties anuals establertes.

'Black' i Gürtel

La de dimarts serà una jornada particularment activa als passadissos de l'Audiència Nacional, on els 65 usuaris de les black coincidiran amb els 37 involucrats en la primera etapa de la trama Gürtel, una causa en la qual Rato també haurà de comparèixer, aquesta vegada en qualitat de testimoni per l'adjudicació de les campanyes electorals del PP.

Al marge d'aquella, per a la propera setmana estan programades unes altres tres sessions, fins al divendres 7 d'octubre, quan està fixat el final de la ronda de declaracions dels acusats.