Els robatoris amb força a domicilis a la comarca del Maresme han pujat un 1,75%. N'hi hagut 35 més el 2016, respecte el 2015. També han pujat els robatoris amb violència i intimidació. De 19 el 2015, han passat a 22 el 2016. Pugen un 3%, trencant la tendència la baixa dels delictes contra el patrimoni al Maresme, que és del 2%, amb 464 fets menys. Passen de 21.129 a 20.665. En total els delictes a aquesta comarca baixen un 3,7% el 2016.

El tipus de delicte a més, els robatoris a casa, és el que genera més alarma social entre la població i més preocupació entre els alcaldes que no saben com gestionar la sensació de vulnerabilitat de la ciutadania.

Després d'una reunió d'alcaldes i Mossos d'Esquadra del Baix Maresme sobre robatoris a domicilis, avui tots els alcaldes de la comarca, 30, s'han reunit a Mataró amb el conseller d'Interior, Jordi Jané. Acompanyats del director general de la Policia, Albert Batlle, i de la majoria dels caps de les policies locals del Maresme, s'han anat exposant les situacions que es viuen a cadascun dels municipis i les reclamacions per solucionar els problemes. 

Els alcaldes demanen més recursos i sobretot més policies. Tant per fer font als robatoris com a les ocupacions que hi ha en alguns municipis. Una demanda que Interior recull però que no podrà satisfer fins al 2018. Això anant bé, perquè cal que s'aprovin els pressupostos, s'obri la convocatòria de 500 agents i es formin a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Per tant la situació no és immediata. A més hi ha més fronts a cobrir en el territori.

Falten Mossos

El conseller Jordi Jané ha recollit totes les peticions. "En prenem nota", ha dit un cop acabada la reunió i també s'ha lamentat de la manca d'efectius i mitjans responsabilitzant-ne l'encallada dels pressupostos de l'any passat: "Hi ha els pressupostos de l'any passat que no es van aprovar i van impedir que no es convoquessin 400 places de Mossos. Si finalment s'aproven com esperem els d'aquest 2017 tindrem 500 noves places de Mossos d'Esquadra". 

Jordi Jané no veu fer ara una distribució d'agents, perquè és seria treure efectius d'una zona per posar-los en una altra. Com a mesura immediata se seguirà fent el Pla Operatiu Específic Habitatge ( POEH) que ja fa un any que funciona. 

La resposta judicial

L'altra problemàtica és la manca de resposta judicial davant els lladres reincidents. Els que entren per una porta i en surten per una altra l'endemà. Des de fa un any que la Conselleria d'Interior ha enviat un informe a Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per modificar la llei i establir una major col·laboració amb la policia. Però Jané no ha obtingut resposta. 

Aquest fet afecta directament els detinguts. Tot i que han pujat un 3,5%, arribant als 150, només 22 han acabat a la presó.

Els alcaldes demanen poder fer un seguiment del procés judicial i una interlocució amb la Fiscalia i el jutge per poder fer propostes a nivell local. Volen un protocol que els permeti actuar i poder explicar a la ciutadania que s'està fent en cada un dels casos. Perquè "gestionar la por és molt complicat" i hi ha una "sensació d'impunitat" difícil de combatre, segons han exposat en el Consell d'alcaldes alguns dels batlles que han intervingut. 

Toc d'atenció als alcaldes

Jordi Jané ha rebut una repassada de tots els alcaldes. Tots s'han queixat per la manca de recursos i efectius i tots han demanat solucions contra els robatoris. També han reclamat millores en la formació.

I el conseller d'Interior s'hi ha tornat exposant que cal posar ordre a les Policies Locals. Que tot i que són els ajuntaments qui tenen les competències en la gestió, els cossos municipals depenen de la direcció general de la Policia de Catalunya i que en breu entrar a formar part de la Policia de Catalunya amb retribucions i règim disciplinari gestionat des d'Interior perquè "no pot ser que hi hagi competència entre municipis per veure qui s'emporta el comandament local que ha format un altre municipi. No pot ser. Hi ha diferències retributives molt grans".