Els manifestants que encerclen el cordó policial que protegeix el Banc Expropiat de Gràcia perquè els okupes no hi tornin a entrar pensen estar tot el dia fent pressió. S'han manifestat pacíficament a les 12 del migdia i han encerclat tots els carrers del perímetre del banc. Ho han fet festivament. Han fet un bloc infantil, fins i tot, que han col·locat davant el cordó policial. I tot això sota el sol del migdia d'aquest diumenge de maig.

La manifestació ha coincidit amb l'altra convocatòria que hi havia avui a Barcelona contra el TC i pels drets socials. Les dues marxes simultànies han obligat els Mossos d'Esquadra a fer un doble dispositiu policial. 

La intenció dels manifestants de Gràcia és resistir tot el dia. Per twitter han demanat menjar, barrets i reforços de cara la tarda. Els activistes i les diferents associacions que els donen suport es poden moure de lloc i buscar l'ombra, però els mossos no. La resistència dels manifestants pot ser llarga fins a complir el seu objectiu de tornar a entrar al banc.

Però ni és l'únic exemple de resistència ni el més llarg. Hi ha altres exemples històrics, alguns dels quals han acabat als tribunals: 

27-M

Potser el més clar és l'operació de neteja de Plaça Catalunya el 27 de maig del 2011 que pretenia fer fora els acampats del 15-M. La policia va arribar a primera hora del matí, quan encara era fosc, i l'efecte crida per twitter va fer que milers de persones encerclessin tota la plaça, deixant aïllat entre els manifestants de fora i els indignats que resistien dins, el cordó policial que havia de garantir l'entrada dels camions que s'havien d'endur tot el material que hi havia a la plaça.

A fora la plaça s'hi va fer la resistència passiva. Es van punxar les rodes d'un dels camions que entrava a endur-se el material. Els manifestants asseguts a terra es van negar a marxar. Els Mossos van intentar fer-los fora, primer, "arrencant cebes" i després a cop de porra. Les imatges van fer la volta al món. 

Sis hores després de l'arribada dels mossos, es trencava el cordó policial per la part on hi havia la Guàrdia Urbana i els manifestants de fora entraven dins la plaça deixant bloquejats bona part dels antiavalots, que van sortir carregant. La resistència va durar tot el dia. De fet no va acabar, perquè al vespre, tot i que els camions de la neteja es van endur les carpes i tot el material de les diferents comissions, la capacitat organitzativa dels indignats va garantir que aquella mateixa nit ja es tornés a dormir a la plaça.

 

 

"Aturem el Parlament"

El 14 de juny la marxa dels indignats va sortir de Plaça Catalunya per acampar davant el Parlament i intentar aturar l'aprovació dels pressupostos. El 15 de juny estava previst el ple per aprovar-los. Els Mossos van blindar tot el parc de la Ciutadella, però els indignats van trobar la porta prevista per on havien d'entrar els diputats i la van encerclar. I s'hi van fer forts durant tot el dia.

La policia va intentar aturar els manifestants per garantir l'entada dels diputats amb diverses càrregues al llarg del dia. Alguns van provar de fer-ho a peu i van acabar amb el clatell o la gavardina pintada, com Joan Boada o Montserrat Tura. Felip Puig, que en aquell moment era el conseller d'Interior, va fer entrar el president, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en helicòpter. 

22 persones van anar a judici pels aldarulls que es van provocar fora de la Ciutadella i els atacs als diputats, de les quals 8 van ser condemnades a tres anys de presó.

 

Bolonya

La resistència contra el pla Bolonya va acabar el 18 de març del 2009 amb 57 ferits entre estudiants, vianants, periodistes, mossos i un nen de 10 anys. Feia 5 mesos que els estudiants estaven tancats a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona contra el pla Bolonya. La resistència va continuar el dia del desallotjament. Primer amb tots els desallotjats asseguts a la Gran Via, tallant el trànsit a les 9 del matí. Fins que va començar la càrrega policial i van començar, també, els aldarulls al centre de la ciutat i a plena llum del dia com mai s'havia vist. 

Els jardinets de Palau Robert, on hi havia la conselleria d'Universitats, es van convertir en una ratera amb fortes càrregues policials. 

La resistència va seguir a la tarda amb una manifestació que va acabar amb dures càrregues a Via Laietana i la dimissió de l'aleshores director de la Policia, Rafel Olmos, que aquell mateix dia ja havia dit que s'havien de revisar els protocols.