Renata Ávila és una advocada guatemalenca especialitzada en drets humans i també en drets digitals. Forma part de l'equip de defensors de Julian Assange, dirigit per Baltasar Garzón. És a Barcelona per assistir a la presentació de la pel·lícula Garzón / Assange, el juez y el rebelde, uns coproducció hispanoalemanya, amb la participació de MEDIAPRO, dirigida per Clara López Rubio i Juan Pancorbo, que mostra la tasca de Baltasar Garzón com a cap de la defensa del líder de Wikileaks. És entrevistada telefònicament per El Nacional i explica en quina situació està, ara per ara, el cas d'Assange, que encara es manté a l'ambaixada de l'Equador a Londres després de gairebé cinc anys de tancament.
Renata Ávila. Foto: David Kindler (CC BY 2.0).
Una mesura que arriba tard
Renata Ávila assegura que aquesta mesura no ha sorprés als advocats d'Assange. De fet, feia molt que esperaven aquesta decisió, especialment de que el Comitè de Detencions Arbitràries de l'ONU va dictaminar que la detenció d'Assange era arbitrària i va reclamar que el Regne Unit i Suècia el deixessin marxar i fins i tot que l'indemnitzessin pel temps que havia passat tancat a l'ambaixada d'Equador a Londres. Però la resolució de l'ONU es va dictar al desembre de 2015 i Ávila ha criticat que Suècia hagi trigat gairebé un any i mig "en respectar els estàndards jurídics internacionals".
Encara en risc
Ávila afirma que Assange no surt encara de l'ambaixada perquè si deixés el seu tancament podria ser arrestat i mentre es mantingués en aquesta situació podria ser reclamat pels Estats Units. Gran Bretanya acusa a Assange d'haver trencat la seva llibertat condicional, perquè va refugiar-se a l'ambaixada de l'Equador mentre era reclamat per Suècia per un delicte sexual. Renata Ávila justifica que el fundador de Wikileaks trenqués les condicions de la seva llibertat condicional: "Assange estava arrestat fora de Londres i se li impossibilitava fer qualsevol activitat professional, com donar una conferència a la universitat. Si volia exercir al dret d'asil, òbviament, tenia que trencar amb les regles de la llibertat condicional, perquè tenia que arribar a Londres". Renata Ávila reclama que la policia anglesa reconegui aquest fet i trobi per a Assange "una solució dins del marc internacional dels drets humans". La màxima esperança, ara per ara, per a Assange, són les negociacions diplomàtiques entre Quito i Londres, que podrien permetre que el fundador de Wikileaks sortís de l'ambaixada amb un salconduit i pogués viatjar a l'Equador sense ser molestat.
Un perill per a tots
Renata Ávila afirma que en realitat el cas suec era una cortina de fum per al cas realment greu: el procés pendent contra Assange als Estats Units per espionatge, on podria rebre una pena gravíssima. Els advocats d'Assange asseguren que en el moment actual ja no es pot amagar la persecució política contra els dissidents als EUA, perquè el director de la CIA i el secretari d'Estat han amenaçat públicament a tots aquells que posin al descobert els secrets d'Estat. Renata Ávila destaca que Assange corre perill, però a l'igual que ell, corren perill tots aquells que vulguin fer un escrutini a les accions més fosques dels Estats Units. Apunta que es vol neutralitzar qualsevol crítica, i que això deixa als periodistes i als dissidents en una posició molt fràgil. Davant la situació d'un món, "en què els règims d'extrema dreta i totalitaris són a l'alça, renunciar al dret d'asil és posar amb perill la integritat de molts dissidents". Per això, Renata Ávila asegura que la sortida d'Assange de l'ambaixada d'Equador és una qüestió que afecta als drets humans.