L'expresident de Caja Madrid i Bankia Rodrigo Rato ha assenyalat aquest dimarts que se li va atorgar una targeta black "perfectament legal i equiparable" a la resta del sector i ha assegurat que era part de la seva retribució durant la seva etapa de mandat a Caja Madrid.

A preguntes del fiscal Alejandro Luzón, el que fóra president de l'entitat nacionalitzada entre 2010 i 2012 ha començat a declarar en el judici per l'ús presumptament fraudulent de les black, on ha asseverat que l'esmentada Visa constava al seu contracte com a membre del comitè de direcció i no com a membre del consell d'administració i que no va modificar les despeses atorgades durant la seva etapa de presidència de Bankia.

A més, Rato, que va carregar 99.084 euros al seu plàstic entre 2010 i 2012, ha assegurat que Caja Madrid disposava des del 2004 d'un comitè de retribucions, "la funció del qual era la fixació d'incentius".

Així, ha citat el seu predecessor al capdavant de Caja Madrid, Miguel Blesa, que va ser qui va iniciar la setmana passada la ronda d'interrogatoris en el marc del judici que asseu al banc dels acusats 65 exalts càrrecs i directius de Caja Madrid i Bankia per l'ús presumptament fraudulent dels plàstics, per assegurar que es van atorgar les targetes "per a despeses personals" i que no eren addicionals al que el seu contracte reflectia.

Malgrat respondre al fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón, que ell la va rebre a Caja Madrid com una retribució o incentiu "perfectament legal" –quan va presidir la caixa–, ha aclarit que ja en la presidència de Bankia va proposar a l'exdirector general de Mitjans, Ildefonso Sánchez Barcoj, "que era qui les havia d'aprovar", l'emissió de visats però com a instrument de liquiditat i no com un suplement de salari "per raons legals de tota mena".

Rato, que només ha respost les preguntes del fiscal Anticorrupció i de la seva defensa en aquesta nova vista del judici, ha declarat que ell no va donar instrucció sobre el límit legal de les Visa –de 12.000 euros al mes– i que qualifica de "desproporcionat" i ha afegit que l'equip que gestionava les retribucions a Caja Madrid era el que pagava els salaris a Bankia i estava en "plenes condicions" de saber si s'havia produït cap "desfasament".

"Podria donar-se la circumstància que reclamessin alguna quantitat de forma retroactiva. A mi em va passar", ha assenyalat Rato en referència a una quantitat que li va ser requerida al novembre del 2012 i que va haver de retornar, i al respecte ha afegit que en aquest any Caja Madrid va donar per tancat el sistema de retribució per als seus exdirectius i alts càrrecs.

Pràctica habitual al sector

Encara que no ha volgut afirmar amb rotunditat si altres entitats gaudien d'una targeta similar a l'atorgada per Caja Madrid, sí que ha assegurat que es tractava d'una pràctica "bastant homologable amb el sector" i ha responsabilitzat de la seva emissió al comitè de mitjans, assegurant que era aquest òrgan el que havia de conèixer les targetes que es donaven.

"Sent president executiu no era la meva tasca principal haver de saber qui eren els responsables directes de contracte de determinats serveis", ha manifestat Rato, qui també ha insinuat que ell no tenia per què conèixer els càrrecs de la targeta en tant que això pertanyia al departament de comptabilitat de la caixa.

Sobre això, l'exvicepresident del Govern, per a qui la Fiscalia demana quatre i mig de presó i una multa de 108.000 euros, ha afegit que existia auditoria interna i externa de la caixa i ha citat el Banc d'Espanya, amb qui se celebraven reunions setmanals, per descartar que es tractés d'un sistema opac.

Rato ha agregat que el compte en què hi havia carregades les targetes "havia estat objecte de successives inspeccions fiscals"; una pràctica que, segons ha precisat, va continuar fins al 2015. "No ha deixat de sorprendre'm, sincerament", ha dit l'exvicepresident del Govern.

Així, ha afegit que Bankia fins al 2015 va continuar declarant com a despesa deduïble l'efectuat per l'ús de les targetes opaques –que ascendeix a un total de 12,5 milions des del 2003 al 2012–, i ho argumenta basant-se en una "ratificació documental", en la qual continuava apareixent el compte de les targetes black com a despesa deduïble. "La despesa, per ser deduïble, ha de ser legal", ha apuntat Rato davant del tribunal.

Contra Bankia, també

Rato ha afirmat que, durant l'etapa de Caja Madrid, les targetes emeses "per a despeses personals" eren individualitzades per a exdirectius i alts càrrecs i que "hi ha precedents" d'alguns d'ells que, en abandonar l'entitat, van lliurar la targeta i que l'import de la mateixa va ser reconegut en la seva liquidació, citant en concret l'exconseller executiu de Caja Madrid Luis Gabarda. També ha dit que "hi ha exemples" de persones a qui les targetes figuraven en els seus contractes.

En línia amb el que s'exposa per Blesa, ha criticat la informació de Bankia al respecte i ha dit que l'entitat va ocultar referències d'alguns comptes. També ha asseverat que els detalls de les targetes estaven mal comptabilitzats i que ell no va esborrar cap informació relacionada amb les targetes opaques a preguntes del fiscal de si hi havia volgut eliminar "alguna pista" sobre aquestes.

Així, ha insistit durant la seva declaració que va oferir una de les targetes a Francisco Verdú, quan aquest va ser nomenat conseller delegat de Bankia, i que "la va acceptar però no la va utilitzar". Sobre la pregunta formulada de per què es van anul·lar les targetes de Sánchez Barcoj o el mateix Verdú abans que aquests deixessin els seus càrrecs, Rato ha assegurat que ho desconeix però que ell no va donar "instruccions" relatives a la cessació d'aquestes.

En el torn de preguntes del seu advocat, el que va ser vicepresident del Govern ha reiterat que la targeta que va rebre a la seva arribada a Caixa Madrid era "legal, transparent i àmpliament coneguda" i una pràctica coneguda pel banc.