Amb la voluntat de calmar el procés d'independència, el PSOE es mostra partidari d’oferir respostes polítiques per solucionar el conflicte amb Catalunya. Per això, aposta per restaurar amb reformes legislatives i d’altres mesures que no contradiguin la doctrina constitucional, aquells elements d’autogovern que van resultar “danyats” des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Aquesta és una de les propostes per resoldre la crisi territorial i que el PSOE debatrà el pròxim dissabte a Madrid. Més tard, serà aprovada pel comitè federal i iniciarà el seu viatge fins al 39è congrés del Partit, que se celebrarà el pròxim mes de juny.

El document també planteja obrir un espai d’estudi i de diàleg sobre les possibilitats d’una reforma constitucional, consensuada per tots, començant amb la creació d’una subcomissió al Congrés. En aquest sentit, els socialistes recorden que fa anys que aposten per aquesta reforma i, que en el capítol territorial, van crear les seves bases en la Declaració de Granada, que van pactar el PSOE i el PSC el juliol del 2013.

Els socialistes declaren que aquest document té plena vigència actualment i defensen que el conflicte actual només es pot “encarrilar” mitjançant la “celebració d’un nou pacte de convivència”, un nou contracte que suposi l’actualització del pacte constitucional del 78 construït sobre “unes bases de lleialtat institucional, de voluntat d’acord i de respecte a la singularitat”.

Defensen que la sortida a aquesta crisi no pot passar per un referèndum on “només s'hi pronunciïn directament els habitants de Catalunya”: "A més, el dret a l’autodeterminació no té lloc ni en l’ordre constitucional ni en el dret internacional”, recalquen des del PSOE, que insisteixen que la solució sigui entre “tota la ciutadania afectada” en el marc de la reforma de la Carta Magna.

Els socialistes també aposten per frenar la “dinàmica conflictiva” en les relacions entre el Govern central i la Generalitat catalana, per negociar els “conflictes territorials” pendents i canviar la política lingüística i col·laborar en l’aprovació per consens d’una llei de llengües.