Un equip d'especialistes de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) ha implantat amb èxit, per primera vegada a Espanya, un cor artificial total, que substitueix al cor original. El pacient, Òscar L.E., de 47 anys, veí d'una localitat navarresa, patia una miocardiopatia dilatada greu amb fallada de la funció d'ambdós ventricles.

"Sembla un cavall bategant amb força i no em molesta el soroll de la màquina, ja m'hi he acostumat", explica l'Òscar, que a partir d'ara controlarà els seus batecs amb una consola que portarà en una motxilla.

"Quan vaig començar amb els problemes era paleta. Tenia 28 anys. D'un dia per l'altre vaig veure que no podia aixecar una pedra", diu. Gairebé 20 anys després, la vida d'Òscar ha fet un gir de 180 graus gràcies a l'operació: "M'estic recuperant bé. Cada dia vaig evolucionant, millor caràcter, ganes de parlar, de viure," assenyala. "Teniu una canya?", fa broma amb les infermeres.

Llista d'espera

A causa d'aquesta malaltia, l'Òscar era avaluat de forma regular. L'agost de 2015 va ser derivat a la Clínica Universitat de Navarra (CUN) amb indicació per a un trasplantament cardíac. El pacient portava més d'un any en llista d'espera a causa de la dificultat de trobar un donant adequat.

Els especialistes de la CUN han detallat com la descompensació cardíaca que patia Òscar va intensificar la freqüència dels ingressos hospitalaris. Després del seu últim ingrés -de més d'un mes de durada-, i davant de l'escassa resposta del pacient al tractament, van decidir implantar-li un cor artificial.

Actualment, després d'un mes a l'UCI d'aquest centre i una setmana en la Unitat de Cures Intermèdies, el pacient porta ja tres setmanes hospitalitzat en planta, on es recupera "satisfactòriament", segons el comunicat mèdic. Dos mesos després de la cirurgia, L'Òscar passeja per l'interior i exterior de la Clínica i en pocs dies tornarà a casa.

La cirurgia

El setembre passat, l'equip de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca del Complex Hospitalari de Navarra i el de la CUN, van determinar la urgència d'implantar el nou dispositiu com a pont a un trasplantament clàssic.

"El mes anterior a la intervenció, la gravetat del pacient havia arribat al punt que havia de romandre ingressat i connectat permanentment a una bomba de perfusió contínua, sense poder anar a casa," ha descrit el doctor Rábago. El passat 21 de setembre va ser operat per implantar-li el dispositiu cardíac SynCardia. La cirurgia es va prolongar durant vuit hores i mitja, de 10 a 18.30.

Segons l'especialista, "aquest empitjorament progressiu de la salut del pacient no ens va deixar cap altra opció". "Per aquest motiu, decidim implantar-li el cor artificial amb la idea d'aturar aquest deteriorament i recuperar així el seu estat físic fins a l'arribada d'un trasplantament cardíac, ja sense la urgència de romandre en risc vital", ha detallat.

Encara que a Europa el cor artificial només es permet com a solució intermèdia a un trasplantament, als Estats Units ja es valora aquesta opció com a teràpia definitiva.

Substitució total

El cor artificial implantat substitueix la funció completa del cor, en concret, dels seus dos ventricles. Es tracta d'un dispositiu pulsatiu i pneumàtic "utilitzat com a pont al trasplantament, en aquells pacients que pateixen una insuficiència cardíaca biventricular en fase terminal, quan ambdós ventricles ja no poden bombar prou sang perquè el pacient pugui sobreviure," explica Leticia Jimeno, una de les facultatives.

Fins ara, els implants de dispositius artificials realitzats a Espanya amb èxit han correspost realment a dispositius d'assistència ventricular esquerra (AVI), equips que no substitueixen la funció cardíaca com a tal, sinó que bomben i reforcen en paral·lel la tasca del ventricle esquerre. En aquests casos, no s'extirpa l'òrgan|orgue cardíac sinó que el dispositiu ajuda el ventricle natiu.

A diferència de l'AVI, en l'actual intervenció es produeix una substitució total del cor pel nou dispositiu, que ocupa el seu lloc. L'equip consta de dos sistemes d'impulsió pneumàtics que realitzen la funció d'ambdós ventricles, impulsant la sang que entra per les aurícules cap als pulmons i a la resta del cos. De la mateixa manera que en un trasplantament cardíac, en aquest cas, els cirurgians han de mantenir les estructures naturals com són els grans vasos (aorta i artèria pulmonar) i les dues aurícules.

Una altra de les principals diferències entre l'assistència ventricular esquerra i el cor artificial és que aquest últim genera pols cardíac, mentre que les AVI actuals no generen pols, ja que es tracta d'un flux continu.

Pont per al trasplantament

L'Òscar romandrà ingressat fins que els especialistes valorin que el seu estat de salut és favorable per tornar al seu domicili. En aquell moment es traslladarà amb una consola portàtil des de la qual controlarà el funcionament del dispositiu, alimentat per dues bateries.

Podrà portar una vida gairebé normal, sempre acompanyat per la motxilla en què porta la consola. Durant el període d'espera fins que arribi un cor adequat, el dispositiu permetrà al pacient recuperar-se i recobrar un estat de salut òptim amb què afrontar el trasplantament.

La cardiòloga del Complex Hospitalari de Navarra, Mayte Basurte, ha destacat la importància del treball|feina entre els dos grups. "Es tracta d'una forma de col·laboració satisfactòria i enriquidora per a ambdós grups, de la qual l'autèntic beneficiat és el pacient," ha dit.

Aquesta manera de treballar, segons Basurte, ha permès una millor selecció dels pacients, amb uns índexs de supervivència excel·lents. En els tres últims anys, s'ha produït quatre trasplantaments cardíacs el 2014, sis el 2015 i deu el 2016, amb una mitja de supervivència superior al 95% dels trasplantats, el 100% aquest any 2016.