Avui comença el judici del cas de corrupció urbanística més important que s'ha investigat mai a Catalunya. Onze acusats de diferents ajuntaments, empreses i partits polítics afronten penes d'entre un a vuit anys de presó i multes milionàries.
La trama surt de Santa Coloma de Gramenet però esquitxa Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. Hi ha onze acusats, entre ells l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i els ex alts càrrecs de la Generalitat durant els governs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Entre ells Luis García Luigi, que lligava totes les operacions i està considerat el cervell de la trama. I al banc dels acusats amb ells, empresaris de diferents constructores que havien aconseguit obres públiques.
El judici arriba sense acord possible davant les multes milionàries que ha demanat la Fiscalia per arribar al pacte.
El judici comença avui i acabarà al setembre. Les 26 sessions s'aniran intercalant al llarg de sis mesos pels compromisos judicials d'alguns dels advocats, com Cristóbal Martell, lletrat del cap de la trama, Luis Andrés García Luigi. Martell alternarà les sessions del judici pel cas Pretòria amb les de Palau de la Música, on assisteix com a advocat als empresaris de Ferrovial.
Pretus, l'origen
Tot i que no hi ha cap responsable imputat, el cas Pretòria deu el seu nom al bufet d'assessoria fiscal i advocats Pretus, amb seu a Barcelona, per la seva participació en les principals operacions urbanístiques en què l'entramat hauria intervingut per embutxacar-se importants quantitats de diners de forma il·lícita.
De fet, recentment, la investigació periodística batejada amb el nom dels papers de Panamà va posar al descobert que la font de finançament que feia possible aquestes operacions provenia d'una xarxa d'empreses opaques en paradisos fiscals que controlava l'expresident de Burberry a Espanya, Eugenio Mora, a través del Pretus.
Segons la investigació de l'Audiència Nacional, el responsable ideològic de tot plegat és Luis Andrés García Sáez, conegut popularment com a Luigi, un exdiputat del PSC expulsat del partit a finals dels noranta per un altre cas de corrupció. A partir d'ell s'hauria gestat un entramat d'empreses, contactes polítics i alts càrrecs institucionals per manipular projectes urbanístics de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.
Les tres operacions que s'investiguen es van desenvolupar entre 2001 i 2009. Luigi actuava com a aconseguidor per la seva influència sobre determinades administracions i, per dur a terme les seves accions, comptava amb Manuel Valera com a testaferro, un home de la seva més estreta confiança i que actuava com a administrador de la majoria d'empreses que controlava.
A més de Luigi, també exercien pressió sobre els ajuntaments els ex-alts càrrecs de Convergència Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, principals destinataris de les comissions que es cobraven. Segons la fiscalia, Luigi hauria guanyat 5,8 milions d'euros, Alavedra 6 milions d'euros i Prenafeta prop de 15 milions d'euros.
Per ocultar els guanys, a més, van teixir un complex entramat d'empreses opaques en paradisos fiscals, com Suïssa, Andorra o les Illes Caiman. Prenafeta es va recolzar en la seva dona, Lluïsa Mas, també acusada per blanqueig de capitals; mentre que a Alavedra l'haurien ajudat dos col·laboradors seus, també acusats, Glòria Torres i Philip McMahan.
Operació Pallaresa
A Santa Coloma de Gramenet, l'entorn de Luigi el configuraven el mateix alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz Bartu; el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco i el president de Proinosa, Josep Singla. L'entramat hauria participat, en benefici propi, en la manipulació del projecte urbanístic La Pallaresa, que incloïa un centre comercial i habitatges protegits.
El grup, segons revela la investigació, va influir en la redacció de les condicions de l'Ajuntament per accedir al concurs públic del projecte; en l'adjudicació a un grup d'empreses en el que participava Proinosa, i en posteriors modificacions urbanístiques per revaloritzar els terrenys del que avui es coneix com a Cúbics.
Tot el procés administratiu en el si de l'Ajuntament que va fer possible el pelotazo es va allargar diversos anys. El projecte es va licitar el 2001 per 11,2 milions d'euros i només quatre anys més tard, el 2005, es va acabar venent per prop de 28 milions d'euros. Les plusvàlues i comissions que es van pagar per tancar amb èxit l'operació se les haurien repartit entre els acusats.
Operació Badalona
En el cas de Badalona, el modus operandi es torna a reproduir i Luigi, Valera, Prenafeta i Alavedra intervenen per revaloritzar uns terrenys a l'entorn del que després seria el Port de Badalona, a canvi del cobrament de copioses comissions per part de les empreses interessades en els terrenys.
El grup fa servir els seus contactes a Marina Badalona per consumar el segon pelotazo entre 2002 i 2004, quan un grup d'empreses de l'òrbita de Luigi va finançar la societat municipal perquè pogués comprar els terrenys a l'ICO, qui n'era el propietari. Posteriorment l'entramat va adquirir la finca per 12,5 milions d'euros i només un any i mig més tard la venia per prop de 29 milions d'euros a les empreses realment interessades en els terrenys.
Operació Niesma
A Sant Andreu de Llavaneres es va repetir el mateix esquema, en una operació que es va dur a terme entre 2003 i 2007 a la zona de Can Riviere. Luigi es va valer també d'Alavedra i Prenafeta per influir en la requalificació dels terrenys i va utilitzar empreses de Prenafeta per repartir les comissions.
A Llavaneres, Luigi també va comptar amb tres persones clau que finalment no han estat acusades. Es tracta de l'exalcalde i exregidor d'Urbanisme, Víctor Ros i Antoni Jiménez, i de qui llavors era cap de Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Genís Carbó, que havia de donar llum verd a la requalificació. En el cas de Carbó, els delictes ja haurien prescrit.
Així, entre 2003 i 2004, Niesma –l'empresa que Valera gestionava per a Luigi i que dóna nom a l'operació– va comprar uns terrenys a Llavaneres per un valor total de 5,5 milions d'euros, en part finançats pels beneficis de Santa Coloma. El 2005, després de les requalificacions pactades en el si de l'entramat, es venien els terrenys per 9,4 milions d'euros.
El cas de Limasa
A banda de les operacions urbanístiques, el judici del cas Pretòria també jutjarà la manipulació d'un concurs pels serveis de neteja de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i que Bartu hauria manipulat a canvi de comissions perquè l'adjudicació recaigués en Limasa, una empresa propietat d'un amic seu, el també acusat Manuel Carrillo.
Les peticions del fiscal
Per aquests fets, la fiscalia demana vuit anys de presó per a Luigi i multes per valor de 10,7 milions d'euros, per tres delictes de tràfic d'influències en les operacions de Santa Coloma, Llavaneres i Badalona, i un delicte de blanqueig de capitals. A més, es reclama el decomís dels diners que s'hauria embutxacat il·legalment, més de 5,8 milions d'euros.
Per a Alavedra i Prenafeta, el fiscal demana sis anys i deu mesos de presó per a cadascun d'ells per dos delictes de tràfic d'influències en les operacions de Llavaneres i Badalona i un de blanqueig de capitals. Les multes en aquest cas són de 10,3 milions d'euros per a Alavedra i 13,7 milions d'euros per a Prenafeta. També proposa la Fiscalia el decomís de part dels diners que haurien guanyat il·legalment: 3,2 milions d'euros, Alavedra, i 5,8 milions d'euros, Prenafeta.
En el cas de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, la petició de penes del fiscal també és de sis anys i deu mesos de presó, però en el seu cas per dos delictes de suborn, un vinculat a l'operació Pallaresa i l'altre en el marc de l'adjudicació del contracte de neteja de l'Ajuntament a l'empresa Limasa. Per a Muñoz també hi ha la petició d'inhabilitació durant tretze anys, multes per valor de 4,2 milions d'euros i el decomís d'1,1 milions d'euros de guanys il·lícits i d'un àtic a la zona alta de Barcelona.
La resta d'acusats s'enfronten a penes menors, que els podrien evitar la presó si aconseguissin una rebaixa substancial en cas de condemna. Philip McMahan, l'home que presumptament gestionava des d'Andorra el diner negre d'Alavedra, s'enfronta a tres anys i mig de presó i 4,2 milions d'euros de multa per un delicte de blanqueig de capitals.
Una altra col·laboradora del mateix Alavedra, Glòria Torres, s'enfronta a una petició de condemna de tres anys i mig de presó i 9,4 milions d'euros de multa pel mateix delicte. També de blanqueig de capitals està acusada la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas, per a qui el fiscal demana dos anys i mig de presó i 630.000 euros de multa.
Manuel Dobarco, exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma, s'enfronta a una petició d'un any de presó, cinc d'inhabilitació i 4,1 milions d'euros de multa per tràfic d'influències. Per a l'exdirector de Proinosa, Josep Singla, demanen onze mesos de presó i 1,5 milions d'euros de multa, també per tràfic d'influències.
Pel responsable de Niesma i un dels testaferros clau de Luigi, Manuel Valera, el fiscal demana dos anys i nou mesos de presó i multes per valor de 6,1 milions d'euros per tres delictes de tràfic d'influències; mentre que el responsable de Limasa, Manuel Carrillo, s'enfronta a tres anys de presó i 19.400 euros de multa, acusat de suborn.
L'Ajuntament de Santa Coloma, acusació particular
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, principal epicentre del cas, exercirà l'acusació particular contra aquells acusats que, segons el consistori, han danyat la ciutat. El cas més clar és el de l'exalcalde, a qui l'Ajuntament li reclama set anys de presó, divuit d'inhabilitació, multes per valor de 5,2 milions d'euros i el retorn d'1,7 milions d'euros que s'hauria embutxacat il·legalment, elevant substancialment la petició de condemna de la Fiscalia.
El consistori també es persona contra Luigi –quatre anys de presó i 3,4 milions d'euros de multa–, Valera –tres anys de presó i 3,4 milions d'euros de multa–, Singla –tres anys i mig de presó i 1,8 milions d'euros de multa– i Carrillo –tres anys i mig de presó i 1,8 milions d'euros de multa–.
Un judici de sis mesos
El judici, que arrenca avui, està previst en 26 sessions que s'allargaran durant els pròxims sis mesos per analitzar els fets descrits en un sumari de 30 volums i més d'11.400 folis. Els onze acusats està previst que declarin els dos primers dies, el 13 i 14 de març, i després ho faran un reguitzell de fins a 135 testimonis, entre empresaris, polítics i funcionaris.
Passaran per l'Audiència Nacional exregidors de gairebé tots els partits de Santa Coloma de Gramenet i també alts càrrecs de l'Ajuntament de Santa Coloma en època de Bartomeu Muñoz. D'entre tots ells destaca el testimoni que pugui oferir l'exinterventora de Santa Coloma que va ajudar a destapar la trama, Maite Carol, citada pel 23 de maig.
Testimonis d'excepció
En el cas de Badalona, s'espera els testimonis dels exalcaldes Maite Arqué i Xavier García Albiol, a més de l'exgerent del Port de Badalona, Juan Felipe Ruiz. També estan citats a declarar els exresponsables polítics de l'Ajuntament de Llavaneres, com l'exalcalde Víctor Ros o l'exregidor d'Urbanisme Antoni Jiménez, inicialment imputats per Garzón per aquesta causa.
Els empresaris Lluís Casamitjana, Jorge Mensa o Enrique Viñas; l'expresident de Burberry Eugenio Mora, el responsable del bufet Pretus, Francisco Pretus, o l'exalcaldessa de Santa Coloma Manuela de Madre seran altres dels testimonis destacats que passaran per l'Audiència Nacional.