Dilluns que ve comença a l'Audiència Nacional el judici pel cas Pretòria que asseurà al banc dels acusats l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i els ex alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Amb ells, el cap de la trama, un desconegut fins que va saltar el cas, Luis Garcia Luigi, i diversos càrrecs polítics, funcionaris i empresaris. L'any 2009, quan tot just Catalunya encara no s'havia refet de l'operació del cas Palau, el jutge Baltasar Garzón irrompia amb aquesta nova operació de comissions a tres ajuntaments per aconseguir obra pública i serveis, com el de la neteja. Hi ha onze acusats dels delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals i vuit responsables civils
El cas va esclatar només tres mesos després del de l'expoli del Palau de la Música i quan només feia un mes que Millet i Montull havien confessat el frau. Cosa que va provocar una nova sacsejada.
L'Ajuntament de Santa Coloma, el de Badalona i el de Llavaneres estan en el centre d'un entramat en què Alavedra i Prenafeta van fer d'aconseguidors "desplegant una activitat esgotadora", segons deia el mateix Garzón en una de les interlocutòries del sumari.
Alavedra, conscient de l'envergadura del judici, dels gairebé 7 anys de presó que li demanen i més de 10 milions d'euros de multa, diu a El Nacional: "Consideri que estic com mort". Les úniques declaracions que cedeix a fer són a les portes del judici a l'Audiència Nacional.
Prenafeta ja va dir en el títol del seu llibre sobre el cas, El malson, com havia viscut la investigació, tot i que en aquell moment creia que el judici no s'arribaria a fer mai.
Aquest dilluns 13 comença el judici amb la declaració dels acusats sense la possibilitat d'haver pogut arribar a cap pacte amb la Fiscalia que, segons ha pogut saber El Nacional, demanava multes milionàries per deixar el cas en un acord de conformitat i sense judici. Entre 4 i 5 milions d'euros demanava el ministeri públic per evitar el judici i la presó dels principals imputats. Una quantitat impossible d'aconseguir, segons les defenses, que ha fet que el cas acabi irremeiablement a judici.
Les defenses tampoc són gaire optimistes sobre el desenllaç del cas a l'Audiència Nacional.
El jutge Baltasar Garzón va començar la investigació de la presumpta xarxa que van establir els imputats, entre els anys 2000 i el 2009, per mitjançar o influir en adjudicacions públiques en operacions urbanístiques de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llevaneres. Els onze acusats s'enfronten als delictes continuats de tràfic d'influències, blanqueig de capitals i suborn.
La trama més gran de corrupció urbanística de Catalunya
El cas Pretòria és la trama més gran de corrupció urbanística de Catalunya. Han passat ja més de set anys des dels escorcolls de la Guàrdia Civil que van fer trontollar els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) i Badalona (Barcelonès) i que van fer esclatar el cas Pretòria el 27 d'octubre del 2009.
Aquell dia es va detenir nou persones i durant la llarga instrucció del cas es va arribar a una vintena d'imputats, però finalment seran onze les persones que s'asseuran al banc dels acusats, inclosos Luigi, Muñoz, Alavedra i Prenafeta. Tots quatre ja van passar en un primer moment per la presó, però poc després van quedar en llibertat després de pagar una fiança.
També estan acusats l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco; els empresaris Josep Singla (Proinosa) i Manuel Carrillo (Limasa), el principal col·laborador de Luigi, Manuel Valera (Niesma); dos col·laboradors d'Alavedra, Philip McMahann i Glòria Torres, i la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas.
El jutge Baltasar Garzón va ser l'encarregat d'iniciar la investigació, però la instrucció l'ha fet pràcticament en la seva totalitat el jutge Pablo Ruz, que li va agafar el relleu l'estiu del 2010 després de la suspensió de Garzón i d'un període de canvi en què Santiago Pedraz es va fer càrrec temporalment d'aquest cas i en el qual va aixecar el secret de sumari.
Entre 1 i 8 anys de presó
La Fiscalia demana vuit anys de presó per a Luigi i multes per valor de 10,7 milions d'euros, per tres delictes de tràfic d'influències en les operacions de Santa Coloma, Llavaneres i Badalona, i un delicte de blanqueig de capitals. A més, es reclama el decomís dels diners que s'hauria embutxacat il·legalment, més de 5,8 milions d'euros.
Per a Alavedra i Prenafeta, el fiscal demana sis anys i deu mesos de presó per a cadascun d'ells per dos delictes de tràfic d'influències en les operacions de Llavaneres i Badalona i un de blanqueig de capitals. Les multes en aquest cas són de 10,3 milions d'euros per a Alavedra i 13,7 milions d'euros per a Prenafeta. També la Fiscalia proposa el decomís de part dels diners que haurien guanyat il·legalment: 3,2 milions d'euros, Alavedra, i 5,8 milions d'euros, Prenafeta.
En el cas de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, la petició de penes del fiscal també és de sis anys i deu mesos de presó, però en el seu cas per dos delictes de suborn, un vinculat a l'operació Pallaresa i l'altre en el marc de l'adjudicació del contracte de neteja de l'Ajuntament a l'empresa Limasa. Per a Muñoz també hi ha la petició d'inhabilitació durant tretze anys, multes per valor de 4,2 milions d'euros i el decomís d'1,1 milions d'euros de guanys il·lícits i d'un àtic a la zona alta de Barcelona.
La resta d'acusats s'enfronten a penes menors, que els podrien evitar la presó si aconseguissin una rebaixa substancial en cas de condemna. Philip McMahan, l'home que presumptament gestionava des d'Andorra el diner negre d'Alavedra, s'enfronta a tres anys i mig de presó i 4,2 milions d'euros de multa per un delicte de blanqueig de capitals.
Una altra col·laboradora del mateix Alavedra, Glòria Torres, s'enfronta a una petició de condemna de tres anys i mig de presó i 9,4 milions d'euros de multa pel mateix delicte. També de blanqueig de capitals està acusada la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas, per a qui el fiscal demana dos anys i mig de presó i 630.000 euros de multa.
Manuel Dobarco, exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma, s'enfronta a una petició d'un any de presó, cinc d'inhabilitació i 4,1 milions d'euros de multa per tràfic d'influències. Per a l'exdirector de Proinosa, Josep Singla, demanen onze mesos de presó i 1,5 milions d'euros de multa, també per tràfic d'influències.
Per al responsable de Niesma i un dels testaferros clau de Luigi, Manuel Valera, el fiscal demana dos anys i nou mesos de presó i multes per valor de 6,1 milions d'euros per tres delictes de tràfic d'influències; mentre que el responsable de Limasa, Manuel Carrillo, s'enfronta a tres anys de presó i 19.400 euros de multa, acusat de suborn.
Pena de telenotícies
El cas Pretòria es va, pràcticament, emetre en directe des del principi dels escorcolls fins que els acusats surten de la presó que se'ls va aplicar com a mesura cautelar durant mesos per evitar que fugissin o destruïssin proves.
L'arribada a l'Audiència Nacional el 30 d'octubre del 2009 va marcar també un abans i un després. El furgó de detinguts no va entrar dins el pàrquing que porta als calabossos. Es va quedar a la porta, obligant els detinguts a baixar del furgó, recollir les seves pertinences i entrar a l'edifici davant de les càmeres de tots els mitjans de comunicació.
Emmanillats, sense cordons a les sabates, ni cinturó. Vestits com feia 48 hores i recollint les pertinences en bosses d'escombraries blaves. Estaven detinguts i acusats, però no jutjats i la decisió de la Guàrdia Civil que els va traslladar i els va deixar a la porta va ser ja una pena per avançat. Una pena de telenotícies, com es va qualificar en aquell moment, perquè se'ls va exposar a ulls de tothom.