La Fiscalia Anticorrupció ha demanat quatre anys de presó per a l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra i l'exdirector general de l'entitat Adolf Todó, per delictes d'administració deslleial, segons ha avançat El País, que ha tingut accés a l'escrit, dirigit a un total de 41 membres del consell d'administració. Entre ells, a 17 se'ls atribueix dos delictes, mentre que als 24 restants només un i se'ls demana una pena de presó de dos anys.

I no només això. També els exigeix que indemnitzin el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) amb 2,5 milions d'euros.

Serra, Todó i tretze alts càrrecs més estan imputats per presumpta administració deslleial, que hauria originat un forat a l'entitat de més de 720 milions d'euros. El 15 haurien incrementat el sou dels directius i, per fer-ho, s'haurien vist obligats a demanar un préstec de 1.250 milions d'euros al FROB. Segons el document, els directius havien aprovat aquests augments "en perjudici i menyspreu" de l'entitat i dels interessos generals.

Ara, l'Audiència de Barcelona haurà de fixar una data pel judici.

Al banc dels acusats

A punt d'acabar la instrucció del cas Bankia, que podria fer seure de nou al banc dels acusats l'exvicepresident del govern central Rodrigo Rato, l'Audiència Nacional es prepara per investigar els excessos de Catalunya Caixa durant el temps en què Serra va estar al capdavant de l'entitat . 

Després de deixar la política activa, els dos exvicepresidents es van bolcar en el sector privat, i les seves carreres van desembocar en la presidència d'una entitat financera, Caja Madrid per a Rodrigo Rato i Catalunya Caixa per a Narcís Serra.

Serra, que va ser vicepresident del govern espanyol amb Felipe González entre 1991 i 1995, va arribar a la presidència de Catalunya Caixa deu anys després de deixar la política, després d'uns anys centrat en el sector privat, com a conseller de les filials de Telefónica al Brasil i a Xile. Catalunya Caixa era el fruit de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona, i rebre un total de 13.221 milions d'euros en ajudes públiques. Ara s'ha convertit per a Serra en un maldecap per partida doble.