El pregó de qualsevol festa major acostuma a ser un acte prou rutinari, al que només acudeixen alguns jubilats avorrits, les autoritats locals i uns quants curiosos. De fet, Javier Pérez Andújar, el pregoner d'aquest dijous, reconeixia que és la primera vegada que assisteix a un acte d'aquest tipus. El pregó de la Mercè d'enguany ha estat excepcional perquè havia generat molta expectació. A la plaça Sant Jaume hi havia bastanta gent, però no estava plena. Molts periodistes hi eren presents... L'agitació era òbvia a partir de la polèmica generada per la designació de Pérez Andújar com a pregoner. Des de l'independentisme se li havia recriminat haver escrit alguns articles molt combatius contra els sobiranistes en què declarava que la Diada era el "parc temàtic de l'independentisme" i fins i tot comparava Catalunya amb l'Iran dels aiatol·làs. La convocatòria d'un pregó alternatiu a càrrec de Toni Albà ha accentuat l'agitació entre partidaris i detractors de l'escriptor de Sant Adrià.

Plaça amb poca polèmica

Un parell de manifestants amb estelada i barretina protestaven, davant l'Ajuntament, contra la designació del pregoner. Però feien molt més soroll els manifestants contra la massificació del turisme, que han fet una sonora xiulada durant els preparatius de la festa i durant els parlaments de Colau (en canvi, han mantingut un respectuós silenci durant la intervenció del pregoner). Tampoc hi havia pancartes ni s'han pronunciat eslògans a favor del pregoner. Al Saló de Cent no hi ha hagut demostracions de disgust per la qüestió del pregoner. Hi eren presents el conseller Santi Vila, autoritats civils i militars, i els caps dels grups municipals de l'oposició: Alfred Bosch, Alberto Fernández Díaz, Xavier Trias... Colau ha intervingut abans d'Andújar i ha afirmat que tenir l'escriptor de pregoner constituïa "un honor per a Barcelona", però també "un acte de reconeixement i justícia a cadascun dels barris de la ciutat".

El pregó

Pérez Andújar, que ha pronunciat el seu discurs en castellà, ha evitat fer cap referència a la polèmica o al sobiranisme (en canvi ha deixat anar severes crítiques a la ultradreta, per exemple, referint-se a l'atemptat que va destruir la revista El Papus i que en va matar el conserge). Només, en clau irònica, ha començat el discurs felicitant la Mercè "a totes les autoritats i a tots els desautoritzats". El pregó ha constituït una reivindicació de la cultura barcelonina: "Barcelona és una ciutat escrita amb la cal·ligrafia dels somnis", ha afirmat. Però sobretot ha posat èmfasi en la cultura popular: de la literatura popular, però també de la música, de la festa, de la vida als barris... Ha lloat els antics quioscs ("les llibreries del poble"). Ha mencionat desenes de creadors barcelonins: des de Vázquez i Escobar (del TBO), fins a Silver Kane, de les novel·les de lOest, passant per Montserrat Roig.

Felices festes a tots

Pérez Andújar ha reivindicat en diverses ocasions el paper destacat que han tingut moltes persones no nascudes a Barcelona en la cultura barcelonina. Ha recitat els noms de dibuixants, escriptors i músics vinculats a la ciutat tot destacant que havien nascut a d'altres bandes, però que "això tant és, perquè quan van fer-ho eren molt petits". I ha fet un crit a favor de la diversitat a la ciutat: "Hi ha moltes formes de ser de Barcelona", tot recordant que hi ha barcelonins que dormen sota les estrelles o que dormen a un CIES. I ha reclamat, sobretot, l'herència de tota aquella gent del carrer que va lluitar per la democràcia. Ha acabat el discurs amb el crit: "Barcelonins del món, uniu-vos! Visca la festa major!". Al final de l'emotiu parlament, Pérez Andújar ha rebut una forta ovació a l'interior i a l'exterior de la sala, probablement com a desgreuge per les crítiques rebudes.

Crítiques i crítiques

Des del sector nacionalista les crítiques a Andújar han anat en diferents sentits. Algunes eren molt agressives i l'acusaven d'arrogar-se injustament la representació de la Catalunya suburbana. D'altres fins i tot l'acusaven de formar part de nuclis no integrats a Catalunya. Però també n'hi ha hagut de més moderades. Vicent Partal, a Vilaweb, ha defensat el dret d'Andújar a dir el que li semblés, però apuntava que les declaracions contundents també poden generar crítiques contundents dels adversaris. Gabriel Rufián ha publicat una carta oberta a Andújar a El Periódico en la qual tot i marcar clarament les diferències amb els posicionaments de l'escriptor, reconeixia els valors compartits i li desitjava un bon pregó.

Escalfant motors

Des que va esclatar la polèmica sobre la seva designació, Pérez Andújar, habitualment discret, no s'ha fet veure gaire. A les xarxes socials ha continuat penjant tweets sobre música, sobre còmics i sobre trilobits, evitant qualsevol confrontació directa amb els seus detractors. En canvi li han aparegut amics insospitats que han volat al seu socors. El Español, el diari de Pedro J., feia una apologia de l'escriptor (esquerrà declarat i poc amic dels ultradretans espanyols). També Societat Civil Catalana animava l'escriptor, i columnistes de tots els mitjans conservadors el convertien en ídol a venerar. A la fi, al pregó, Andújar ha desarticulat la polèmica i ha rebutjat convertir-se en el representant de tots aquells que pretenien defensar-lo.