La portada del dia aquest dijous no és aquesta, però poc se n'hi falta. La Vanguardia n'ha fet una aparentment innòcua però realment demolidora. Potser volent presentar un govern espanyol treballant amb energia, determinació i plans ben precisos per impedir el referèndum de l'1-O, el diari titula la seva primera de paper així: "El govern central prepara amb el TC una suspensió exprés". Caram. Potser li ha sortit el tret per la culata, perquè el titular presenta com a normal que el poder executiu es conxorxi amb el judicial, amb el guardià de la Constitució i tribunal d'últim recurs pel que fa als drets i llibertats dels ciutadans.

Si el diari conclou que aquest titular descriu la realitat, potser valia la pena qüestionar-se alguna cosa més. Aquest treballar plegats del govern espanyol i el Tribunal Constitucional, què ens diu de la qualitat institucional de la democràcia espanyola? Què ens diu de la separació de poders, un dels pilars de qualsevol règim de llibertats? I, esclar, què ens diu del mateix diari, que deixa passar la cosa sense més ni més, amb aquella alegria? Un afer tan gruixut no mereix ni un comentari editorial, ni un mal semàfor. Ni tan sols el desenvolupa en pàgines interiors.

Déu ens guard de dir a ningú què ha de pensar, què ha de comentar i com. No és això, no. Però bé es pot valorar la decisió del diari, que és tractar una notícia d'aquesta amplada (la conxorxa entre poders de l'Estat) considerant-ho una rutina més de la vida pública: una victòria del Barça (d'handbol), l'enèsima trifulga parlamentària, una presentació de resultats trimestral (una altra) d'un banc. Una cosa normal.

Aviam. Normal no ho és gaire. Almenys a les anomenades "democràcies avançades". T'imagines el president de França, Emmanuel Macron, preparant plegats la reforma laboral amb els magistrats del Consell Constitucional? O al president Trump maquinant amb els jutges del Tribunal Suprem la sentència sobre les restriccions migratòries? Clar que no. Doncs la portada en qüestió fa l'efecte que pel diari tot allò és una convenció, una consuetud, un hàbit, que alguns ministres, la vicepresidenta, i potser el president d'un govern, tramin plegats amb els jutges del Constitucional i pactin tals i quals decisions. Potser els sembla bé i no s'hi posen pedres al fetge amb la separació de poders. Potser només és una badada sense cap mala voluntat.

Alguns comentaristes amb competència en la matèria ho han vist d'una altra manera, però, i tendeixen a estranyar-se:

D'altres han cercat explicacions més casolanes i avancen hipòtesis benevolents i comprensives:

Queda, finalment, una última hipòtesi: La Vanguardia ha escrit el titular que volia publicar. Segurament aquesta és la bona.