La policia no té gens clar que l'acusat del crim de la Zona Alta de Lleida sigui innocent. Tot i que ha quedat en llibertat després dels resultats de les proves d'ADN, tenen sospites que pot ser l'autor material dels fets.
Fonts de la investigació expliquen que "el fet que no surti la prova de l'ADN, no vol dir que no sigui l'assassí". També admeten que no tenen proves concloents contra l'home que van detenir el mes de maig i que el jutge va tancar a la presó preventivament acusat de matar un metge de 82 anys a la Zona Alta de Lleida.
Amb tot, en queda el dubte, perquè les proves d'ADN en aquest cas no son definitives. I és que no s'ha analitzat si hi havia mostres d'ADN de l'acusat en l'arma del crim i en el cadàver, sinó que el que s'ha fet ha estat buscar mostres de la víctima en objectes que tenia l'assasí.
Davant el silenci de l'acusat, que mai va voler declarar, i que només va parlar per dir que era innocent, el jutge va ordenar a la policia que entrés al domicili de l'acusat i busqués objectes que poguessin relacionar la víctima i l'assassí i el mateix crim. Els Mossos van trobar a l'entrada del pis del detingut dos ganivets. I han estat aquests dos ganivets els que s'han analitzat. Però no són l'arma del crim. Ni tenien sang de la víctima ni cap prova genètica.
Però per a la policia aquesta no és una prova clouent que determini la innocència de l'acusat, perquè no es va fer la prova d'ADN sobre l'arma del crim. Però els investigadors tampoc tenen indicis clars que assenyalin l'home que ha quedat en libertat. Davant aquesta evidència tant la policia com el jutge tenen les mans lligades.
Buscant
Les proves d'ADN del cas de la Zona Alta es van fer entre 48 i 72 hores. Però el procés es va allargar perquè des de que les demana l'acusat fins que arriben els resultats, cal trobar què analitzar. Cal fer l'ordre d'escorcoll, trobar algun objecte, analitzar-lo al laboratori, obtenir els primers resultats i repetir el mostreig, perquè es tracta d'un cas greu, amb un detingut a la presó i un crim sense resoldre. I en aquests casos, es repeteixen les proves.
L'acusat va argumentar la seva innocència reptant la policia i la justicia a trobar ADN de la víctima entre les seves pertinences. Un recurs habitual entre les estratègies de les defenses d'acusats d'assassinat. Però sense l'arma del crim i sense mostres de la víctima en l'entorn de l'acusat, és complicat que donin positiu. Amb tot, si els Mossos no tenen la certesa en un percentatge molt alt que és l'autor material dels fets, no poden donar per bones les proves ni les hipòtesis.
El jutge ha hagut de deixar en llibertat l'acusat i arxivar el cas, però deixa una porta oberta a reobrir-lo. Ara mateix el crim no té autor conegut i judicialment el procés queda en un carreró sense sortida. Però policialment els investigadors continuen buscant proves per detenir l'assassí.
Tancament provisional
Davant la possibilitat que hi hagi un assassí en llibertat, fonts de la investigació apunten que els informes mèdics del detingut li diagnostiquen una esquizofrènia, i en aquest sentit, la policia creu que s'hauria pogut tramitar el seu ingrés a un hospital psiquiàtric. Però cal que una de les parts ho demani i la fiscalia en el seu moment només va demanar l'ingrés a presó provisional.