Els pèrits han conclòs que l'estructura del Palau de la Música, conformada per tres entitats (Associació Orfeó Català, el Consorci del Palau i la Fundació Privada Orfeó Català), va facilitar l'espoliació per part del que era el seu president, Fèlix Millet, i del seu número dos, Jordi Montull.

"Com és possible que durant tots aquests anys no se sospités res?", ha preguntat el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled als pèrits en la sessió del judici del cas Palau d'aquest dimarts.

Han explicat que eren tres persones jurídiques amb comptabilitats diferents: "El defecte és que la cúpula era la mateixa, Millet i Montull, però els auditors de cadascuna no podien accedir a les comptabilitats de les altres entitats, i es trobaven amb els pagaments justificats amb documents sense detectar que eren falsos".

D'aquestes tres entitats, dues eren privades, l'Associació i la Fundació, i una pública, el Consorci, que al principi estava controlat per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, però des del 2002, en el lloc de la institució provincial va entrar a formar part l'Institut Nacional de l'Arts Escèniques i de la Música (Inaem), del Ministeri de Cultura.

Com a exemple dels moviments entre les tres entitats per camuflar les irregularitats, els pèrits han explicat que, per justificar una subvenció d'un milió d'euros del Ministeri de Cultura al Consorci, van aparentar una compra immobiliària del Consorci a la Fundació en no tenir prou actius.