El judici a Fèlix Millet i Jordi Montull per l'espoli al Palau de la Música podria endarrerir el judici de l'altre gran cas dels tribunals catalans: el d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N.

Tots dos estan en la recta final, però la complexitat del judici per l'espoli del Palau de la Música deixarà esperant a la cua Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. A més, el cas Palau compta amb el mateix fiscal i alguns dels advocats del cas 9-N i la complicació dels dos processos farà difícil que puguin coincidir. Per tant, un haurà d'anar darrere l'altre. I el primer serà el de Millet i Montull per com estan ara mateix els tràmits a l'Audiència de Barcelona. 

El judici del Palau de la Música està a punt per entrar dins el bombo de l'assignació de dates. Està tot a punt per fixar ja el dia d'inici que s'espera que pugui caure cap al mes de gener. La gran quantitat de testimonis i proves farà que s'allargui uns mesos. Això complica encara més trobar les dates que mantindran diversos jutges, fiscal i advocats tancats en el procés. És una situació similar a la que es va viure en el cas Treball.

Fins que no s'acabi aquest procés, els advocats veuen complicat poder compaginar els dos judicis: "Si estem amb el Palau, no podem fer el 9-N", diuen a El Nacional fonts de la defensa. "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'haurà d'esperar", diu l'advocat de Montull. I és que a més de la possible coincidència de sessions, hi ha tota la preparació amb els acusats, els interrogatoris dels testimonis, les proves i els informes finals. 

El fiscal és el mateix. Emilio Sánchez Ulled, un dels fiscals anticorrupció de Catalunya, està a sobre el cas des que es va destapar i des que va començar a investigar arran dels anònims que van arribar al Ministeri Públic quan la fiscal Teresa Compte n'era la titular. Sánchez Ulled es va encarregar del cas des d'un bon principi i ha estat investigant tot l'espoli des de l'inici, des del 2009, amb la instrucció a càrrec del jutge Juli Solaz, el mal-anomenat "jutge cargol".

També coincideix en el procés el lletrat Xavier Melero, advocat d'Artur Mas en el cas 9-N i de l'antiga Convergència en el cas del Palau de la Música. CDC té la seu del carrer Còrsega encara embargada. El jutge acusa el partit de tenir un "pacte criminal" amb Millet i cobrar comissions d'empreses adjudicatàries d'obra pública a través del Palau. 

El tercer és Jordi Pina. L'advocat de Jordi Montull és també l'advocat de l'exconsellera d'Educació Irene Rigau. Pina representa Montull des del primer dia, quan l'estiu del 2009, just després dels escorcolls al Palau, ell i Millet van anar al despatx que comparteix amb Pau Molins, el primer advocat de Fèlix Millet que finalment va abandonar perquè Millet no pagava els seus honoraris i no feia ni cas de l'estratègia de defensa que s'havia dissenyat. Millet va anar a la seva, i finalment Pau Molins, també. Però Millet no va abandonar les visites al despatx de Jordi Pina i es va seguir veient amb l'advocat de la seva mà dreta, Jordi Montull. Pina ha estat l'advocat defensor de Montull però també una mena de consultor i sac de lamentacions de Fèlix Millet. Conviu, judicialment, amb els dos personatges des de fa 7 anys. 

Cas Palau

El cas Palau ha estat tres anys encallat. El 2013 es va tancar la instrucció però no es va poder enviar a l'Audiència de Barcelona per obrir el judici oral perquè no es localitzaven els responsables de les empreses implicades i perquè la FAVB, l'acusació popular, havia demanat un canvi en el procediment seguit fins ara. Ara fa un mes el jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona va sortir de l'atzucac i va remetre tot el sumari a l'Audiència on es desencadenarà per encetar la part final d'un cas que fa 7 anys que dorm a la Ciutat de la Justícia.

Els investigadors van concloure que Millet i Montull es van apoderar de 30 milions del Palau i que el partit nacionalista va cobrar 6,6 milions en comissions de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Des de llavors, diferents estratègies processals de les parts havien endarrerit la fi de la instrucció. 

Els escrits d'acusació ja estan tots a punt: la Fiscalia demana set anys i mig de presó per a l'extresorer de CDC, Daniel Osácar, i quatre anys de presó per a dos directius de Ferrovial. I al partit, que també seurà al banc dels acusats com a responsable civil, 6,6 milions d'euros per “comissions il·lícites”. Per a Millet i Montull demana una pena de 27 anys i mig de presó per a cadascun. Per a Gemma Montull, 26 anys de presó. L'acusació popular, la FAVB, demana 37 anys de presó per a Millet i 25 per a Montull. 

Cas 9-N

El cas 9-N ha seguit una instrucció llampec comparada amb el cas Palau. El cas comença a partir de la querella que presenta la Fiscalia el 21 de novembre del 2014, 12 dies després de la consulta, i es tanca un mes abans que el cas Palau, el 28 de juny del 2016. Però en aquest procés, a diferència del cas Palau, encara no estan fets els escrits d'acusació. El Tribunal Superior de Justícia ha suspès, excepcionalment, el termini per presentar-los a l'espera de resoldre els últims recursos, davant l'apel·lació de les defenses de Mas, Ortega i Rigau.

Per això a les defenses els estranya que la Fiscalia estigui ja filtrant el seu escrit d'acusació i les penes que demanarà: "És sorprenent que s'hagin fet els escrits d'acusació". Fa una setmana el diari El Mundo es feia ressò del que podria demanar el Ministeri Públic contra l'expresident de la Generalitat: 10 anys d'inhabilitació. A les defenses no els fa ni fred ni calor. De fet, és el que correspon als delictes dels quals se'ls acusa: desobediència i prevaricació administrativa. Cap dels dos preveu penes de presó. Sobre la inhabilitació els lletrats diuen a El Nacional que "és normal, la pena és de 10 anys" quan es tracta d'un delicte d'inhabilitació.

Del que estan pendent ara les defenses de Mas, Ortega i Rigau és que l'acusació popular no acabi demanant que se'ls acusi d'un delicte de malversació de fons públic, que sí que comporta penes de presó. 

Si tot va sobre el previst, no serà fins al setembre, quan els jutges tornin de vacances, que no valorin i resolguin els recursos dels advocats de l'expresident de la Generalitat, l'exvicepresidenta i l'exconsellera d'Ensenyament. Després es requeriran els escrits d'acusació i després es posarà la data per al judici que portarà un tribunal del TSJC. 

Un magistrat conservador per a Artur Mas

El jutge que fins ara ha estat investigant el cas 9-N ha marxat. Ho ha deixat tot encarrilat, però. Joan Manel Abril va demanar una excedència i tres dies abans de marxar va tancar la instrucció. Abril és actualment el president del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. El seu substitut és Franciso Valls Gombau, magistrat conservador que comparteix la Sala Civil i Penal del TSJC amb Carlos Ramos i Jesús Maria Barrientos, el president del TSJC.

Els tres han d'acabar de tancar el cas que té una pota al Suprem. Perquè la peça que afecta Francesc Homs finalment s'ha quedat a Madrid. Homs declararà al Tribunal Suprem el 19 de setembre.