L’informe del Grup de Treball de Desaparicions Forçoses de les Nacions Unides sobre Espanya que es publicarà el setembre constatarà de nou la manca de progressos a l’Estat espanyol en memòria històrica, justícia, recerca i identificació de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura. Segons l’ONU, la gran majoria de les exigències fetes a Espanya l’any 2013 “segueixen pendents”. 

Ariel Dulitzky, cap de la missió que va visitar l’Estat fa quatre anys i l’únic que encara era membre del grup durant la redacció d’aquest informe de seguiment, explica que “no hi ha hagut, lamentablement, canvis”.

Bona nota per a Catalunya 

Les úniques millores observades pels experts de l’ONU a l’Estat són en l'àmbit autonòmic. “A Catalunya havíem vist alguns avenços que han continuat després de la nostra visita. Tenint en compte la inacció del govern, les iniciatives en l'àmbit de comunitat autònoma adquireixen més rellevància”, destaca Dulitzky. La Generalitat ha posat en marxa en els darrers mesos un programa d’identificació i obertura de fosses comunes, així com un altre d’identificació genètica dels desapareguts forçosos que pretén ajudar les famílies a trobar els seus sers estimats. 

Obstacles i deficiències

Durant la visita de la comitiva de l’ONU a l’Estat espanyol el 2013 ja van poder constatar que, tot i que caldria “una responsabilitat central” del govern espanyol, aquest “en certa manera havia privatitzat el tema”, deixant “a iniciativa de les associacions de recuperació de la memòria històrica” totes les accions, o delegant en les comunitats autònomes “sense oferir-los cap tipus de provisió de fons o direcció política”. 

El text publicat fa quatre anys també explicava que existien “obstacles i deficiències de l’Estat espanyol en l’accés i l’aclariment de la veritat” i en localitzar “les persones desaparegudes”.

Dulitzky adverteix que si bé els informes del Grup de Desaparicions Forçades presenten només recomanacions, “això no significa que no tinguin cap valor”. De fet, destaca que les recomanacions estan basades en “tractats internacionals obligatoris per Espanya”, que va “ratificar lliurement” i als quals hauria d'acomplir.