Situat a la Travessera de Gràcia, 181, de Barcelona, l’anomenat Banc Expropiat és una antiga sucursal de Caixa Tarragona -i després de Caixa Catalunya- que va abaixar la persiana l’any 2011. Va ser aleshores, a l’octubre d’aquell any, quan va ser ‘okupada’ amb l'objectiu de convertir-la en "un centre social de la gent", un espai adaptat per a la gent del barri i on s'hi feien activitats com ara tallers d'idiomes, ioga, meditació, dansa i teatre.

Amb tot, la propietat fefaent és de l’empresa Antartic Vintage SL, que de fa mesos en demana el desallotjament dels ocupants i, de fet, el 2 de juliol de 2014 el jutjat va dictar sentència de desallotjament, per bé que en paral·lel l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcalde Trias al capdavant, va decidir llogar el local per un cost de 65.000 euros anuals.

Colau deixa de pagar el  lloguer

Aquest contracte de lloguer es va signar poc després dels incidents del desallotjament de Can Vies, al maig del 2014, i portava amagada una clàusula que provocava que, en cas de cancel·lació, el cost seria superior que pagar el lloguer mensual fins a final d'any. La maniobra de Trias pretenia assegurar una certa pau social amb els okupes amb la vista posada a les eleccions municipals de maig de 2015, que finalment guanyaria Ada Colau i Barcelona en Comú.

Precisament, quan Colau va arribar a la plaça de Sant Jaume, el nou equip de govern va prendre la decisió de no renovar el contracte de lloguer quan aquest finalitzés a 1 de gener del 2016. Dit i fet, el desallotjament, avalat per sentència judicial, era només qüestió de temps.

“Serem el vostre pitjor malson”

És per això que els okupes s’han revoltat contra Ada Colau, la gran defensora dels desnonats: "Serem el vostre pitjor malson".  Amb aquestes paraules els okupes s'han dirigit a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i al tinent d'alcalde Jaume Asens, descontents per la decisió municipal de no assumir el lloguer del Banc Expropiat.

Paradoxalment, l’alcaldessa que va arribar a la Casa Gran amb l’aureola d’acabar amb les injustícies socials s’ha acabat convertint en l’enemiga número u dels col·lectius okupes. I tot plegat, perquè si ningú els paga el lloguer, els legítims propietaris en reclamen l’ús.