Un total de 253 persones han mort a la muntanya, a Catalunya, des del 2000 fins als primers mesos del 2016. El principal motiu de les morts són els accidents d'excursionistes, però darrera els segueixen els suïcidis, les morts naturals i les allaus. Les dades a les quals ha tingut accés El Nacional, són el balanç de 15 anys que fa que treballa la unitat de muntanya dels Mossos d’Esquadra.

Els agents estudien l’escena en mig de l’entorn natural com si ho fes la policia científica i accedeixen al lloc com ho fan els bombers. “La muntanya avui en dia no és com abans”, diu Ramón Arqué, cap de la Unitat d’Intervenció de Muntanya dels Mossos. En una via ferrada, per exemple, hi poden passar durant un cap de setmana unes mil persones. “Fa 30 anys els que anaven a fer alpinisme érem sempre els mateixos", afegeix.  "Ara no, ara hi ha moltíssima gent. La muntanya s’ha obert al públic, és molt més accessible. Hi ha moltes empreses que s’hi dediquen i que s’hi guanyen la vida”. I això ha fet variar també la manera com es produeixen les morts a la muntanya. “Et trobes situacions dures”, diu Arqué, mentre recorda la mort de 2 germanes l'any 2011 baixant del Puigmal enmig d'una tempesta de neu.

L'any 2008 va ser el més tràgic dels darrers 15, amb 30 morts. El canvi d'hàbits, les modes i les facilitats per fer qualsevol pràctica a la muntanya han facilitat l'accés de moltes persones que a vegades, o no van prou ben equipades, o tenen un desconeixement de l'esport i de l'entorn. Les noves tecnologies també hi tenen a veure: “El mòbil ha anat molt bé però ha fet molt mal”, diu el cap de la Unitat d'Intervenció de Muntanya. “Abans anaves a fer una ruta al Pirineu de 5 o 6 hores a peu i t’ho pensaves. I ara no, posen el GPS”. Però el GPS no sempre funciona. De fet, normalment en alta muntanya és fàcil que deixi de funcionar. 

Des de l'any 2000 que els morts no baixen de 10 a l'any. Hi ha fins a 23 maneres diferents de perdre la vida a la muntanya, segons calculen els Mossos.

La gran majoria de morts són per accidents. Després hi ha el suïcidis, mentre que els homicidis són residuals. Arqué en recorda un en els últims 15 anys: Un pare que va matar els fills i es va suicidar tirant-se daltabaix d'un barranc. La gran diferència amb la resta de morts que han d’investigar els Mossos, és que els fets passen a 2.500 o 2.700 metres d’altitud.

La investigació a cel obert

“Si no es fa una bona investigació del cas i no hi ha un informe pericial”, les conseqüències de la mort poden derivar cap a una altra banda, cap al frau. Segons els responsables de la unitat, amb ciutadans estrangers és important fer una bona investigació “per evitar que diguin que hi ha hagut irresponsabilitat d’una empresa i poder, així, cobrar l’assegurança”.

La Unitat d’Intervenció de Muntanya s’activa quan entra un avís per a un rescat al 112 i els bombers comproven que hi ha morts. És a partir d’aquí que criden els Mossos perquè facin l’aixecament del cadàver, que tenen delegat per part del jutge. A l’escena del crim es fa l’informe pericial i s’envia al jutge. Entre les escenes del crim on han treballat els mossos de la Unitat d’Intervenció de Muntanya hi ha l’incendi d’Horta de Sant Joan el 2009, on van morir els 5 bombers del GRAF de Lleida i Barcelona.

La Unitat de Muntanya dels Mossos d'Esquadra es crea l'any 2000. L'any 2008, la unitat passa a dependre dels Serveis Centrals. Actualment té 28 agents i penja de l'Àrea Central de Suport Operatiu, on hi ha les unitats especials com subsòl, aeris, canina i tir. Va néixer per donar cobertura a la seguretat en algunes instal·lacions de muntanya com les estacions d'esquí, algunes d'elles amb la visita habitual llavors de càrrecs polítics -com tota la família Pujol- o la família reial, una habitual de Baqueira. Cada any hi ha entre 15.000 i 20.000 usuaris a les estacions d’esquí.

La feina d'aquests mossos és la mateixa que qualsevol agent però adaptada un medi més hostil com és la muntanya. On no arriba la dotació de seguretat ciutadana, arriba la unitat de muntanya. Fan seguretat i prevenció.

Mossos i bombers

Al llarg dels anys, però, els mossos d'aquesta unitat s'han especialitzat a investigar les morts i també a ajudar en els rescats. “Els bombers salven i rescaten, i a partir d’aquí ja no fan res més. Tota l’explicació al jutjat, víctimes i identificacions ho fem nosaltres”, diu Ramon Arqué. Admet que "és difícil no trepitjar competències, sobretot en muntanya, no tant amb agents rurals, però en l'emergència, sí. Perquè no és com en el trànsit, que tots els operadors tenen les eines bàsiques per arribar-hi. A muntanya és complicat. Potser només hi arriben bombers i ja fan coses abans d’avisar. I és que el primer que arriba a l'escena del crim acostuma a ser el bomber, i segons els mossos no sempre es respecta l'espai tal com està per poder examinar-lo bé després.

La Unitat de Muntanya també fa patrullatges i revisa vies ferrades, i si es troba en una situació d'emergència, actua abans no arriben els bombers: “Primer salvem vides. Nosaltres dins el nostre patrullatge ens podem trobar algú accidentat, i el primer que fem és atendre la persona i demanar a través de la sala l’helicòpter” per fer el rescat.