La fundadora de l'escola de cuina Hofmann de Barcelona, Mey Hofmann (Barcelona 1947-2016), ha mort aquest matí a causa d'una malaltia. El món de la gastronomia està de dol. Ferran  Adrià ha donat el seu condol i l'ha definit com "una grande". Isidre Gironés, xef de Ca l'Isidre, del carrer de les Flors, ha destacat la seva qualitat com a ensenyant i també la bona relació personal amb tot el sector. Josep Monge, xef del Via Veneto, ha coincidit amb Gironés i ha afirmar mostrar-se consternat, perquè Hofmann, a més de ser "una gran professional era una magnífica amiga" i "deixarà un gran buit".

Restauradora i docent

Mey Hofmann, filla d'un alemany i una catalana, va aprendre a cuinar de jove. A les seves estades estivals a Alemanya es va enamorar de la pastisseria, una afició que mai no va deixar. Va estudiar empresarials, però sempre li va agradar cuinar. Els que la coneixien apunten que tenia una gran curiositat i que això li havia permès anar aprenent aquí i allà. Després de passar per diferents cuines, el 1982 va decidir instal·lar una escola de cuina al carrer Ferran. El 1989 va traslladar-la al Born, al carrer Argenteria, al lloc que ocupa actualment. Va convertir l'escola de cuina en una escola d'hostaleria, d'alt nivell, que es va anar convertint en un dels centres de referència en aquest sector a nivell europeu. "Funcionava tot a la perfecció", afirma Isidre Gironés. Els alumnes no només estudiaven cuina, sino també gestió d'establiments hotelers, idiomes, gastronomia... Tot el que podien necessitar per treballar a establiments d'elit.

Escola i restaurant

Els alumnes del Hofmann fan pràctiques permanentment, perquè el mateix edifici on hi ha situada l'escola té el seu propi restaurant, on treballen els estudiants sota l'estricta supervisió dels professors. El Hofmann es va guanyar, ja fa molts anys, el prestigi de ser un dels grans restaurants de la ciutat. Mey Hofmann va convidar xefs reconeguts com Arzak o Ducasse perquè ensenyessin als estudiants les seves receptes i mètodes. Però l'alta eficàcia de l'escola no eclipsava la qualitat del restaurant, que el 2004 va obtenir una estrella Michelin.

Empresària d'èxit

Els que la van conéixer coincideixen en què Mey Hofmann tenia una gran capacitat de treball: no en tenia prou amb l'escola - restaurant i va obrir al carrer Granada del Penedès el Restaurant Hofmann, al carrer Girona la Taverna Hofmann i al passeig Sant Joan el Bistrot Hofmann. Els seus establiments també oferien càterings a mida per a qui ho destigés i la propietaria es prestava a serveis de consultoria per a empreses del sector de l'alimentació. A més a més, va obrir la seva escola a cursos especialitzats, destinats a cuiners professionals (podia oferir cursos d'elaboració de pastes o arrossos, al costat de seminaris de gestió hostalera). Però a sobre, a Mey Hofmann li quedava temps per a escriure: és l'autora de llibres de divulgació culinària com Menjar qualsevol cosa? No, gràcies (Cruïlla). Hofmann, tot i que era molt viatgera, va rebutjar establir-se com a xef a d'altres països: deia que de Barcelona no la treia ningú.

La pastisseria

Un dels elements distintius del restaurant de l'escola Hofmann era la cura en preparar la seva carta de postres. Era molt àmplia i els clients la valoraven molt. D'aquí que finalment Hofmann es decidís a obrir una pastisseria, també al barri del Born. La pastisseria té productes molt apreciats, però allò que molta gent valora especialment són els croissants. El 2010 el croissant de mantega del Hofmann va guanyar el premi al millor croissant d'Espanya en aquesta especialitat. Però hi ha qui discrepa i creu que el croissant estrella de l'establiment és el de massapà.

La primera en percebre l'alta cuina

Mey Hofmann va apostar per l'alta cuina, inspirada en la cuina tradicional i en l'ús dels bons productes (no rebutjava ni tan sols la humil sardina, un peix que adorava, ni el modest pit de xai). Des de molt aviat Hofmann va apostar per un model de cuina d'elit: "Abans no existís el Bulli, Hofmann ja feia moltes coses", assegura Isidre Gironés, qui argumenta que "ella va dignificar aquest ofici". Hofmann havia viatjat molt, per Europa i fora del continent, i va portar moltes innovacions, tant en l'aspecte estrictament culinari, com en el de gestió dels negocis. No obstant, Hofmann mai es va afegir a la moda de la deconstrucció: creia que era essencial que el client reconegués allò que li servien al plat.

Un darrer homenatge

Ahir a la nit, l'escola va rebre el premi especial de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, un guardó que va haver de recollir la seva filla Sílvia pels "problemes de salut" que tenia la seva mare.