"Felicitats al seu gestor", ha dit avui el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata a Mireia Pujol, filla de l'expresident Jordi Pujol, per la traça de l'encarregat dels seus fons a Andorra, que va multiplicar els seus diners procedents, segons ella, de l'herència del seu avi.

Mireia Pujol ha estat l'última dels set germans a declarar davant del jutge que investiga la fortuna familiar a Andorra i, igual com ells, ha afirmat que li van dir que els 62 milions de pessetes que es van ingressar en un compte del Principat al seu nom el 1992, quan ella tenia 23 anys, provenien de l'herència del seu avi Florenci, que havia mort el 1980.

La imputada ha defensat que els seus diners es van multiplicar de 62 milions de pessetes (372.000 euros) que va ingressar en 1992 en l'entitat Banca Reig (després Andbank) a un màxim d'1,7 milions d'euros que va arribar a tenir al banc BPA, on va traslladar els seus fons el 2010 juntament amb la resta dels germans i la seva mare. Aquest augment l'ha atribuït a la gestió del banc, però ha desvinculat el seu germà Jordi d'això i ha dit que el seu pare no va voler saber res d'aquests fons a començaments dels anys noranta perquè estava en política.

Segons han explicat fonts presents en la declaració, ha precisat que l'expresident català tampoc no els va dir als seus germans que no acceptessin els diners i ella es va fiar de la seva família. Ella, ha dit avui al magistrat, no es va interessar per aquests fons perquè en aquell moment tenia una feina com a ballarina (ara és fisioterapeuta) i viatjava per diversos països, per la qual cosa no li feien falta.

En algun moment de l'interrogatori, la investigada ha arribat a reconèixer que potser havia d'haver-lo declarat abans del 2014, quan va esclatar l'escàndol de la fortuna dels Pujol a Andorra i es va decidir a regularitzar-lo a Hisenda. Llavors, va declarar 1.116.890,76 euros que tenia a BPA, pels quals va pagar a Hisenda 478.225,08 euros, i avui ha dit al jutge que abans d'això va treure al voltant de 170.000 euros per al seu negoci de fisioteràpia, diners amb què va ajudar gent, ha remarcat.

Fundació a Panamà

En qualsevol cas, ha explicat que no va ordenar cap operació amb aquests diners fins que el 2010 ella i els seus germans van passar els fons d'Andbank a BPA, quan li va dir al seu gestor en aquest últim banc que l'invertís en productes segurs. També ha reconegut que el 2012, i seguint els consells del banc, que li va oferir diverses vies per defraudar, va constituir una fundació a Panamà amb la seva germana Marta, amb la qual van ocultar una vegada més els diners.

A preguntes de l'acusació exercida per Podemos, que l'ha qüestionat si aquests moviments li semblaven ètics, ha dit que ella sabia que no podia repatriar els fons a Espanya i els havia de mantenir ocults.

Durant l'interrogatori, el jutge s'ha mostrat incrèdul amb la versió de l'herència i li ha preguntat per què cap dels germans ni la mare no han donat mai els noms dels gestors del llegat, han precisat a quin país se suposa que eren els diners abans que els heretessin o han aportat documents acreditatius de l'herència, a tot això la imputada ha respost amb alguns "no ho sé".