Els advocats d’Artur Mas, Joan Ortega i Irene Rigau han esperat que s’acabin tots els tràmits de la investigació relacionada amb l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, per entrar els recursos per tal que s’arxivi la causa del 9N. Aquest dimarts al matí presentaran els recursos al jutge Josep Manel Abril, que instrueix el cas, per tal que el deixi sense efecte. És la segona vegada que fan aquest tràmit. El primer cop tot just havia començat la instrucció i els ho van tombar. El que sí que van aconseguir és que no s'investigués l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert ni l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler.

Un cop feta pràcticament tota la instrucció, i en el moment que el jutge està decidint si divideix la causa en dos i es queda aquí la part de Mas, Ortega i Rigau, ara tornen a presentar un recurs i argumenten una “manca de rellevància penal” en els fets que se’ls imputen. Estan acusats d’un delicte de desobediència, de malversació de cabals públics i prevaricació.

Segons el text del recurs al qual ha tingut accés El Nacional, “cap de les conductes realitzades en relació amb el procés participatiu del 9 de novembre del 2014 mereix ser considerada en general, com a constitutiva de delicte i, de manera més concreta, no pot considerar-se com a constitutiva d’un delicte de desobediència, malversació de cabals públics o prevaricació”.

El recurs també té en compte el marc temporal. Diu que “els fets que s’investiguen han de centrar-se exclusivament en aquelles actuacions realitzades amb posterioritat al dia 4 de novembre de 2014, en què es va dictar la providència del Tribunal Constitucional suspenent l’anomenat Procés de Participació Ciutadana, per bé que segurament la data més exacta sigui el dia al 6 de novembre de 2014; és a dir, la data en què va tenir entrada en el registre de la Generalitat de Catalunya la providència esmentada”

Segons els advocats, la investigació “ha confirmat de manera inqüestionable que aquest procés de participació no té res a veure amb la prèvia consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya” que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional el dia 29 de setembre de 2014”. I detalla les diferències entre el procés participatiu i la consulta.

Entre els arguments hi ha que la llei no els regula igual, que la consulta l’havia convocada la Generalitat i l’havien d’executar funcionaris i que en canvi el procés participatiu el van fer íntegrament voluntaris i la Generalitat només va tenir la “primera iniciativa". I que la consulta s’havia de fer amb el cens, i el procés tenia en canvi un registre propi.

Els advocats reforcen una idea contra el govern de l’Estat espanyol, que és com van presentar el recurs. Si s’estava incomplint una prohibició, per què no van demanar complir-la en comptes de presentar un recurs d’inconstitucionalitat nou, independent del que ja hi havia? El fet que el govern de l’Estat diferenciï entre dos processos diferents és clau, segons les defenses.

No hi havia ordres concretes

El delicte de desobediència és basa en el fet que hi ha d’haver un mandat explícit, concret i terminant de fer o no fer una conducta específica. Les defenses es basen en diverses sentencies que la sala segona del Tribunal Suprem ha declarat (Sentència 8/2010, de 20 de gener, i 285/2007 i 394/2007).

El recurs exposa, amb tot detall, que no es va poder desobeir una ordre de prohibició quan, un cop rebuda, i en termini establert per la llei, la Generalitat va presentar un recurs perquè aclarissin els termes de l’ordre judicial. “Legalment no només resulta impossible amb una interpretació gramatical del verb “negar-se”, sinó que porta a conseqüències absolutament inacceptables en un Estat de Dret que pretengui ser considerat com a tal. És evident que qui recorre o qui demana un aclariment judicial no està desacatant cap mandat, sinó exercint els seus drets més legítims”, diu el text.

Rigau i els instituts

La base de la defensa se centra en les dates que es convoca la consulta i el dia que arriba la prohibició del Tribunal Constitucional. És clau per argumentar que no hi hagut prevaricació, i en el cas de l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, per explicar que els preparatius als instituts, així com la compra d'ordinadors, són anteriors a la suspensió del procés participatiu: “El departament que encapçala la senyora Rigau es va limitar a informar els directors dels centres que el 9 de novembre cediria l’ús dels centres –dels quals la Generalitat és titular- als voluntaris que durien a terme la consulta, però sense que aquesta informació pugui considerar-se de cap manera prevaricadora, no només perquè informar no pot equiparar-se a dictar una resolució administrativa, sinó perquè en aquell moment no hi havia cap suspensió vigent del procés participatiu”.

Malversació, quina malversació?

El que té menys pes de l’acusació, segons les defenses, és la malversació de fons públics. Sempre s’agafen al fet que es va encarregar tot abans de la prohibició i que ningú en va treure un profit propi: “Resulta realment sorprenent que s’imputi un delicte de malversació l’exconsellera sense que s’hagi pogut individualitzar la realització per part seva entre els dies 4 (o 6) i 9 de novembre de 2014 d’un sol acte de sostracció de cabals públics que anés acompanyat, a més, del propòsit d’enriquiment propi o d’un tercer que exigeix el Codi Penal o, si més no, de l’ànim d’ús privat i posterior devolució exigit a l’art 433”.