Aquest matí ha tingut lloc una manifestació en defensa dels drets socials, convocada per Comissions Obreres, la Unió General de Treballadors, l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Convergència, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Catalunya Sí Que Es Pot, Iniciativa per Catalunya - Els Verds, Unió, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència, i nombroses forces polítiques i entitats socials. La manifestació ha reunit 60.000 persones, segons les dades dels organitzadors, mentre que la Guàrdia Urbana ha estimat els assistents en tan sols 8.000 persones.

El lema de la manifestació era: "Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials i democràcia real". Hi ha participat una nodrida representació del Govern, encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, i també hi ha assistit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Les raons d'una manifestació

La suspensió de la llei d'emergència energètica del Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional ha estat el detonant d'aquesta convocatòria, que es feia sota el lema "Els drets no se suspenen". Però en realitat, el problema és més antic, i té a veure amb la decisió d'aquest Tribunal de suspendre nombroses lleis catalanes que garantien drets socials, a instàncies de recursos del govern central. De fet, en la manifestació s'han repetit les crítiques al Tribunal Constitucional, i al Partit Popular (PP) que recorre a ell sistemàticament. D'aquesta forma, forces polítiques que habitualment no es troben juntes han coincidit en aquest cas, en protesta per la paralització de les lleis socials impulsades des de Catalunya.

Situació límit

Els dos sindicats convocants, la UGT i CC.OO. de Catalunya, han encapçalat la protesta. Joan Carles Gallego, secretari general de Comissions, ha afirmat que no es poden suspendre els drets quan hi ha pobresa social i quan milers de persones no tenen els ingressos mínims per sobreviure. Camil Ros, el secretari general de la UGT, ha criticat que el Tribunal Constitucional no defensi el dret a l'habitatge ni a una feina digna.

El manifest

La manifestació ha sortit de la plaça Urquinaona i ha acabat al Pla de Palau, on s'ha llegit un manifest. Aquest insistia que "els drets socials no se suspenen" perquè "són el pal de paller d'un país millor". I s'ha aclarit que "la plenitud de Catalunya només s'assolirà si hi ha llibertat i justícia social". S'ha demanat l'aplicació immediata de les lleis d'igualtat i d'emergència social; la marxa enrere en la reforma laboral; la retirada de la LOMCE; i la suspensió de la llei mordassa. Els convocants han reclamat un canvi polític en profunditat, i han trobat una fórmula per fer encaixar el sobiranisme i altres opcions polítiques: "El país reclama un nou contracte polític", deia el manifest.

Units, però no barrejats

Els participants a la manifestació anaven integrats en blocs ben separats: per una banda els sindicats, junts, i per l'altra cadascun dels partits polítics i algunes entitats socials, i finalment una massa de gent més o menys agrupada al voltant de l'ANC. Als grups sobiranistes, el crit més repetit era "Independència" i "Desobediència", mentre que en els blocs sindicals i dels grups d'esquerres eren més freqüents els eslògans contra les retallades, com "els drets no es retallen", "volem els nostres drets" o "Rajoy, cabrón, retalla't els collons". No hi havia gaires eslògans que unissin tots els manifestants.

Companys de viatge

El nombre de participants a la manifestació era ben discret, si tenim en compte el nombre d'entitats convocants. No es veia ni una sola pancarta de la CUP, ni de Catalunya SÍ Que Es Pot. Les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, els joves de Convergència, amb prou feines agrupaven a una dotzena de militants (això sí, duien la pancarta més radical: "TC: Tribunal Criminal"). Avui l'ANC no ha desplegat les seves millors dots de convocatòria, tot i que aportava el grup més nombrós de manifestants. Però la UGT ha valorat molt positivament la convocatòria conjunta; Camil Ros ha afirmat que "avui no s'acaba res. Avui comença tot". Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, s'hi ha mostrat d'acord i ha afirmat que "a Catalunya no hi ha major qüestió nacional que els drets socials".

Un llarg camí

Els organitzadors de l'acte no esperen que el Partit Popular modifiqui de forma immediata les seves polítiques, ni que el Tribunal Constitucional canviï d'actitud. Per això han avisat que "haurem de continuar manifestant-nos. Haurem de tornar a sortir en defensa dels nostres drets". L'acte ha acabat amb el cant d'Els Segadors.