Jutges per la Democràcia (JpD) ha denunciat avui que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem han discriminat per raó de sexe la magistrada Àngels Vivas Larruy en no nomenar-la presidenta de l'Audiència Provincial de Barcelona, i creu a més que ha patit una "purga ideològica", ja que Vivas és una dels 33 juristes catalans en favor del dret a decidir.

De fet, el Suprem va assenyalar a la magistrada catalana Àngels Vivas que "ningú no la va obligar a baixar a l'arena política". "Ningú no obliga els jutges i magistrats a expressar públicament les seves opinions sobre qüestions socialment controvertides, ni menys encara sobre iniciatives polítiques de molt dubtós encaix constitucional", va assegurar el Suprem en rebutjar el recurs de Vivas sobre el nomenament.

Davant d’aquest fet JpD ha fet públic un comunicat en què recorda que el nomenament d’Antonio Ramón Recio Córdoba com a president de l’Audiència Provincial segons acord del Ple del CGPJ "es va adoptar sabent que Àngels Vivas és molt més antiga en l'escalafó i amb més mèrits que el magistrat finalment nomenat i, com deixa entreveure el vot particular que es formula a la sentència, en clara vulneració del principi de no discriminació per raó de sexe perquè no es va justificar la preferència del magistrat elegit en aquest supòsit".

Acte discriminatori

JpD explica que "el Tribunal Suprem no només no restaura Àngels Vivas en els seus drets anul·lant l'acte discriminatori que ha patit sinó que a més li retreu haver subscrit un manifest en el qual, com a jurista, va expressar una opinió jurídica sobre l'encaix constitucional del dret a decidir del poble de Catalunya". Afegeix que això malgrat que el CGPJ "no efectua cap anàlisi sobre aquest aspecte precisament perquè la jurisprudència constitucional ho prohibeix".

Aquesta associació judicial veu "cridaner que la sentència del Tribunal Suprem assenyali els membres de la carrera judicial per la seva ideologia política sense que ho hagi fet l'òrgan fiscalitzat, el CGPJ". "És inadmissible que es legitimin les purgues ideològiques quan ni tan sols l'òrgan que va efectuar el nomenament, el CGPJ, ho havia fet", insisteix.

JpD reclama mesures perquè les magistrades, "actualment infrarepresentades en els càrrecs discrecionals, no siguin discriminades en els nomenaments i existeixi una presència equilibrada de les mateixes equivalent al 52 per cent de la seva presència en la carrera judicial".