El jutge ha donat via lliure a l'estelada. Aquest diumenge, a la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla, els aficionats podran portar les banderes que vulguin, i l'estelada també. El jutge número 11 del contenciós administratiu ha tombat la prohibició que havia dictat la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa.
Segons el magistrat, l'estelada no incita a la violència i "en cap cas" ha quedat provada aquesta acusació. El jutge és clar respecte a la simbologia política de l'estelada i assegura que "com a manifestació d'una ideologia política o creença no es justifica en quina mesura infringeix l'ordre jurídic existent" ni en quina mesura hi pot haver "una pertorbació greu dels interessos generals" com argumentava Dancausa.
El jutge és molt clar i dur i acusa l'Administració de "generar un dany perquè impedeix, de forma pacífica, manifestar i expressar la ideologia política amb l'exhibició de la bandera estelada" sense que hi hagi raons i motius amb "entitat suficient per poder restringir l'ús d'un dret fonamental reconegut en l'article 20.1 en relació amb l'article 16.1 de la CE".
El recurs demanava la suspensió de l'ordre de la delegada del govern espanyol que prohibia l'entrada d'estelades i que en dictés una altra d'explícita perquè les deixin entrar. El jutge ha anul·lat l'ordre de suspensió però en canvi ha desestimat la segona petició que hauria obligat la delegada del govern a Madrid a fer una altra ordre perquè les forces de seguretat de l'Estat permetessin l'entrada de l'estelada.
El jutjat del contenciós administratiu número 11 de Madrid ha acordat permetre les estelades, en estimar parcialment el recurs presentat per l'associació d'advocats Drets contra la decisió adoptada per la Delegació del Govern espanyol. El jutge no ha seguit els arguments de la Fiscalia, que s'ha posicionat en contra de deixar entrar les estelades al Vicente Calderon en la mateixa línia que Dancausa. El govern espanyol ja ha dit que no presentarà cap recurs i que acata la decisió judicial.
El magistrat ha tombat l'ordre de la Delegació del Govern i també els arguments de la Fiscalia alliçonant-los perquè no han argumentat bé la limitació dels drets fonamentals: "Tota resolució que restringeix l'exercici d'un dret fonamental ha d'estar motivada, i afegir que les mesures limitadores hauran de ser necessàries per aconseguir la finalitat perseguida".
Descarrega't aquí la interlocutòria del jutge
I el recurs del Barça?
El jutge del Contenciós Administratiu número 15 on ha anat a parar el recurs del Barça, diferent del de Drets, decidirà entre aquesta tarda i demà. Aquest matí s'ha llegit el recurs i ha demanat a l'Advocat de l'Estat i la Fiscalia que facin els seus informes. A partir d'aquests escrits decidirà.
Fonts judicials apunten que podria fer-se seva la resolució del Contenciós número 11 que ja ha derogat la prohibició, però també podria decidir mantenir-la.
Segons ha informat Drets a Catalunya Ràdio, el titular del jutjat número 15, Eusebio Palacios Grijalbo, ha decidit inhibir-se i no posarà cap entrebanc a la presència d'estelades al la final de la Copa.
Què al·legava el recurs?
El recurs de Drets, Òmnium, ANC i la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, en nom d'un aficionat, defensa que l'estelada és un símbol amb càrrega política i que per aquest mateix motiu, davant l'exercici de la llibertat d'expressió, la seva prohibició està "immotivada i injustificada, és desproporcionada" i que implica una "censura prèvia". El recurs es va presentar per a la protecció dels drets fonamentals de la persona, i explicita que l'ordre "vulnera el dret a difondre lliurement els pensaments, idees i opinions". El text parla obertament de "censura a la llibertat d'expressió" argumentant que la prohibició vulnera el dret de la llibertat d'expressió i el de la llibertat ideològica.
Drets s'agafa a la resolució del Parlament de Catalunya que descriu l'estelada com a símbol d'un anhel i d'una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta, i qüestiona els arguments de la delegada del Govern a l'hora de fer la prohibició equipara l'estelada amb símbols que fomenten els comportaments violents o terroristes. El recurs denunciava que "ni l'ordre de la delegada del Govern, ni en les explicacions públiques posteriors, hi ha l'explicació o motivació de per què aquest símbol de controvèrsia política" s'ha inclòs en l'àmbit d'aplicació de l'article de la llei que prohibeix els símbols violents. Segons el recurs, "resulta evident que no existeix empara legal per dictar l'ordre".
El catàleg de símbols prohibits
La Comissió Antiviolència fa el catàleg de símbols prohibits arran de la vinculació de molts grups d'aficionats que assisteixen als partits de futbol, amb ideologies tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra. Aquests grups aprofiten la publicitat i difusió que donen les graderies d'un recinte esportiu per fer apologia dels seus ideals. També passa amb els aficionats de clubs estrangers que, a vegades, amaguen missatges intolerants o racistes que ni tan sols són coneguts pels responsables policials ni pels responsables de seguretat privada dels clubs.
El manual recull un ampli ventall de símbols, emblemes i banderes, tant d'Espanya com d'altres països europeus, que la seva exhibició pot incitar la violència, el racisme la xenofòbia o la intolerància. El Manual serveix de guia, tant als funcionaris de les Forces i Cossos de Seguretat que donen servei als espais esportius com al personal de seguretat privada del club.
Segons aquest manual, hi ha 10 banderes espanyoles prohibides, entre les quals no figura l'estelada. L'única bandera catalana prohibida és la que porta l'esvàstica, justament perquè aquest símbol està explícitament prohibit. Entre les banderes espanyoles que no poden entrar als camps de futbol hi ha la que porta l'àliga que exhibeixen els grups feixistes ultres i la que porta l'àliga bicèfala, símbol de l'organització neonazi.