"Me’ls estimo molt a tots tres". Així va començar l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias la seva declaració com a testimoni en el judici del 9-N, quan el jutge Jesús Maria Barrientos va preguntar si tenia cap mena de relació amb els acusats.

Una formalitat, que es pregunta a tots els testimonis, i que amb un "havia treballat per ells" o "no els conec de res", normalment n'hi ha prou. Però que en aquest judici ha generat des de respostes abstractes a llargues dissertacions de currículums professionals o polítics. I amb elles els somriures del públic, i rialles sorolloses a la sala de premsa.

De la gran estima de Trias als acusats, avui hem passat al "som gairebé amigues" de Gemma Calvet, referint-se a Irene Rigau, o al "cap contacte personal" d'un dels voluntaris que ha declarat com a testimoni.

Calvet volia transmetre un missatge i més o menys se n'ha sortit. "És un judici de context", ha dit. El discurs polític de l'acció antidemocràtica que va exercir el govern espanyol, ha quedat clar durant el testimoni de l'exdiputada d'ERC, que no es volia apartar del seu guió, mentre el fiscal insistia amb la seva dèria d'aquests dies: Quan es van repartir els ordinadors?

Calvet: No estava per la informàtica, estava per la gent i la gent va respondre!.

Francesc Homs també va tenir alguna intervenció ocurrent amb el jutge: "Puc contestar? no voldria que em tornés a avisar..."

Però el hit d'Homs al judici és el "quina llàstima!", quan el fiscal va dir que no li faria cap pregunta. Després l'exconseller de la Presidència va acabar la conversa amb Emilio Sánchez Ulled fora de la sala del tribunal...

Embolica que fa fort

La directora territorial de Barcelona d'Ensenyament, Montserrat Llobet, va fer una declaració estrambòtica. Entre les contradiccions que no volia tenir, el que sabia que podia dir i el que no, i el que no volia dir, va fer que s'acabés perdent entre les preguntes del fiscal i que acabés demanant temps mentre se li mig escapava un somriure: "No tinc clar què m'està dient".

Reis per un dia

Dimarts va ser un dia llarg al TSJC. 15 testimonis interminables que van anar passant davant el tribunal. Alguns dels que estaven citats a les 13:00 del migdia no van entrar a declarar fins passades les 19:00 de la tarda.

A un dels tècnics de les empreses informàtiques que va declarar a darrera hora, li va semblar curt l'interrogatori: "Home, un dia que vinc... Em sembla interessant participar en el judici", va etzibar.

Alguns testimonis s'han sentit realment còmodes i s'han deixat anar. Fins i tot a preguntes de l'acusació popular.

Acusació popular: No va fer una comprovació per si era seriós? (el mail que rebien els voluntaris des de Participa 2014)

Josep Mª Gallart: No, perquè en el nostre institut vam ser uns quants els qui el vam rebre. Si hagués sigut fals, ens l'haurien clavat doblegada!

Avui el fiscal, tot i que burxeta, ha acabat arrencant el somriure del mateix testimoni. Una voluntària, Bàrbara Sala, que després de repetir i repetir quina feina va fer ella, que no hi havia funcionaris, i que les instruccions estaven a la web, al final ha esclatat a riure mentre Emilio Sánchez Ulled intentava explicar ell com s'havien organitzat els votants per taules: "Hi havia una llista que anava dels cognoms Sala a Sánchez-Ulled?". Ell també ha rigut tot just dir-ho.

Però Sánchez Ulled ha fet perdre la paciència a algun voluntari:

Gallart: Si un ordinador no anava, m'ho comunicaven a mi. 

Fiscal: No hi havia un servei d'assistència?

Gallart: Si vol, li ho torno a dir: no!

I per rematar el dia, la classe d'informàtica dels especialistes de la Guàrdia Civil.

Les envestides de Barrientos

El jutge també ha estat sota la mirada de tothom. I ja no tant pel què ha dit, sinó per com ho ha dit. L'autoritat judicial ha deixat nota en el to amb el que feia les intervencions. Des de quan feia acostar al micròfon els pèrits de la Guàrdia Civil amb un "s'han d'acostar al micro" sec, fins a les interrupcions a les parts, testimonis i acusats. Tot en un to altiu, bel·ligerant i gens suau.

La primera envestida de Barrientos va ser a Artur Mas: "Vostè no pot analitzar. Vostè ve com a acusat. No ha de pronunciar preguntes. Vostè es limita a respondre", li va dir.  

També ens vam quedar amb les ganes de sentir la resposta de l'única directora que no va cedir les claus de l'institut, Dolores Agenjo, a preguntes de l'advocat de Rigau, Jordi Pina.

Pina: Vostè buscava a tota costa a tenir un paper amb una capçalera per portar-lo a alta inspecció [de l'Estat] i a la Delegació del govern [espanyol]?"

Barrientos: No contesti.

Pina: Vostè tenia intenció de sol·licitar el document per escrit per entregar-lo a alguna autoritat del ministeri d'Educació?

Barrientos: No contesti.

El que no sabem què ha dit durant el judici és la fiscal en cap de Barcelona, Anna Maria Magaldi, que ha estat cada dia a primera fila, just darrere els testimonis i que mentre compareixia Francesc Homs, no va parar de fer comentaris i dir que "no" amb el cap.