Joan Delort va ser fitxat l’any 1997 pel llavors conseller Xavier Pomés i es va incorporar al seu equip de confiança coordinant les policies locals de Catalunya en el que llavors era la Conselleria de Governació. Tret de 4 anys a l’Ajuntament de Barcelona com a gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat amb l'alcalde Xavier Trias, Delort ha treballat ininterrompudament a Interior amb diferents responsabilitats i ha treballat per a tots els consellers menys Ramon Espadaler.

Delort ha estat director del Servei Català de Trànsit, secretari de Seguretat Pública, secretari de Seguretat del Departament d’Interior i Relacions Institucionals, coordinador del Sistema de Seguretat Pública i, ara, director general de Protecció Civil, un càrrec ja conegut per ell, perquè el tenia sota el seu paraigua anys enrere. Joan Delort va viure el desplegament dels Mossos, i l’any 2009, amb Joan Saura de conseller, Delort va agafar la vara de comandament del cos policial després del cessament del director general de la Policia i en mig del moment més convuls per la policia catalana.

Unes veus el descriuen com un dels millors experts en seguretat de Catalunya, d’altres, de supervivent de l’administració, on ha ostentat càrrecs al llarg de 20 anys. Policia local en origen, Joan Delort, sap estirar la llengua als periodistes i invertir els papers. Però tampoc no es calla res. Això sí, sap mantenir el secret que li cal per la responsabilitat que desenvolupa. Amb tot no té pèls a la llengua i desprèn una certa ironia que el fa ser fins i tot simpàtic en distàncies curtes. Delort era cap de la policia local de Girona quan els Mossos es van començar a desplegar a la ciutat i va viure i gestionar l’organització entre els dos cossos policials.

Com va viure el desplegament dels Mossos d’Esquadra?

El desplegament dels Mossos d’Esquadra comença el 1994 i a mi m’ofereixen venir l’any 1997, amb un propòsit d'escoltar la meva experiència policial, per coordinar els Ajuntaments i la Generalitat en matèria de seguretat. Va ser molt satisfactori perquè participar en un projecte únic i exclusiu només passa poquíssimes vegades a la història. A més no hi havia un manual. Pots preguntar, pots escoltar, pots observar, però hi ha decisions que són ben bé gairebé de laboratori, on l’assaig-error no està gaire permès, perquè un servei públic no pot anar d’aquí a allà contínuament. I el model territorial de desplegament no existia l’octubre del 1994, quan va començar el desplegament a Osona. Tot això es va construir després. Primer es decideix el desplegament i després es va construint tota la resta. Al mateix temps que vas fent noves promocions, vas afinant el procés de selecció, de formació... va ser una llarga experiència.

El desplegament tenia uns terminis però es va avançar. Per què?

El pla territorial de desplegament finalitzava l’any 2012 i es va avançar primer al 2011. Finalment es va avançar al 2008, quan s’havia dit també que l’acabarien el 2007. Els que estàvem aquí, al marge de les ideologies polítiques, vam veure com hi va haver un moment que davant de les eleccions hi va haver allò de “a veure qui l’acaba abans” [el model policial]. Els que estàvem a dins la casa amb un nivell prou suficient de responsabilitat dèiem “aquí tothom ha embogit”. Primer, perquè això és impossible de fer. Això no és una fàbrica. Perquè és desplegar una policia en un procés de substitució d'una altra policia. Això necessita un nombre determinat de policies i un procés a través del qual aquests policies que es despleguen adquireixen el saber fer, per fer de policies. Perquè fer de policies no és només sortir al carrer. Tota organització policial amb caràcter integral, i els Mossos ho són, normalment combinen un 30% d’agents de treball intern i un 70% de patrulles uniformades. Hi ha el que no es veu, qui rep denúncies, les unitats d’investigació criminal, d’anàlisi, els que protegeixen autoritats, no es veuen però formen part de les tasques d’una policia integral. I això no es crea de la nit al dia.

Ens vam desplegar de manera anticipada quan encara no teníem ni tan sols els recursos policials"

L’altre canvi era el desplegament a Barcelona...

Van tenir les presses motivades perquè es va canviar l’itinerari territorial de desplegament, que s'hauria d'haver acabat a Barcelona. Però degut precisament a la distribució del nombre d'efectius de les forces de seguretat de l'Estat, sobretot del Cos Nacional de Policia, a l’àrea metropolitana de Barcelona va haver-hi una molt gran pressió dels electes locals, dels alcaldes, que van pressionar la Generalitat perquè es modifiqués el pla del desplegament. En resum, ens vam desplegar de manera anticipada quan encara no teníem ni tan sols els recursos policials ni el nombre de policies per a una població de l’entorn dels 6.000.000 d’habitants. Ens vam desplegar quan Catalunya ja tenia 7.000.000 milions i ho vam fer 3 anys abans del previst. Doncs home, el que va passar tothom ho coneix... Fabriques policies, amb una pedrera on has d’anar a rascar que se’t va fent petita i, a més, acceptant que t’acabes desplegant amb menys policies dels que eren necessaris. Afortunadament això es va reequilibrar al cap d’uns quants anys, però tot i així als Mossos hi continuen faltant mossos.

Delort ha treballat amb tots els consellers d’Interior des de Xavier Pomés fins ara, menys amb Ramon Espadaler. Com era Xavier Pomés?

Molt bon conseller. Però no parlaré més dels consellers. Perquè inevitablement m’hauria de posicionar en una situació que... Potser, un dia quan estigui jubilat, sí que ho faig. Però en aquests moments no. Perquè jo he estat treballant amb el conseller Pomés, amb la consellera De Gispert, amb la consellera Tura, amb el conseller Saura, amb el conseller Puig i amb el conseller Jané. Són molts consellers i conselleres, en són molts. No n’hi ha dos que siguin iguals. Això és com totes les persones. Com els carnissers. Sempre són diferents. De tarannàs, també. Les maneres d’aproximar-se als conflictes, també. Com que inevitablement, després de tant de temps, amb algú m'he sentit molt més confortable que no pas amb altres, m’abstindré de posicionar-me perquè això seria interpretat com que a algú li estic posant el dit a l’ull o a la nafra.

No m'hauria quedat a treballar amb Ada Colau perquè no hi combrego"

A l’Ajuntament de Barcelona, Ada Colau no va tenir temps d’entrar que vostè en fa fugir corrents...

No. No en absolut.

S’hauria quedat amb ella?

No.

Per què?

Perquè no hi combrego. El que va passar, i era així, és així i seguirà sent així fins que es canviï la normativa, és que els alts càrrecs, en aquest cas els municipals en posició de gerents són els càrrecs que són manats directament per l’autoritat municipal. Per llei, cessem el mateix dia que cessa l’autoritat que ens ha nomenat. I jo no em quedaré a treballar amb algú que està dient que a la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla es tortura i que hi ha una greu perversió d’afectació sobre les garanties dels drets humans. La major part de comandaments de la Guàrdia Urbana, encara estan esperant que algú els ho expliqui, això. Encara ho estan esperant.

Hi ha impunitat policial?

No.

Però hi ha hagut casos...

La mateixa Guàrdia urbana de Barcelona va posar a disposició judicial molts casos que va detectar. No ara, fa anys. Els va denunciar la mateixa Guàrdia Urbana. En altres casos dius “home, hauríeu pogut ser més fins”? Sí. L'orquestració de la situació va ser molt ben instrumentalitzada.

El cas Vilaró es va dir que era per una pilota de goma i judicialment es va donar per bona aquesta versió"

Hi ha un cas que acara Mossos i Guàrdia Urbana, que és el cas Vilaró, on es responsabilitza els Mossos d’haver ferit amb una pilota de goma el cap de la Urbana... Es va posar sota l’estora?

Jo crec que no, en tot cas allà hi va haver una resolució judicial. Jo vaig haver de comparèixer en més d’una ocasió per dir que el que no faríem des del Departament d’Interior era contradir el que deia l’Ajuntament. És cert, però, que aquella situació va deixar alguna ferida en la relació que en aquell moment hi havia entre els dos cossos policials. Després progressivament vam procurar anar-la suturant. Al final, el temps i el treball quotidià ajuda a superar determinades coses. Es va dir que era una pilota i judicialment es va donar per bona aquesta versió. Dic: es deia que va ser una pilota... Va portar molta cua allò...

Contrasta molt que sigui tan fàcil imputar una pilota de goma als Mossos quan afecta el cap de la Guàrdia Urbana i tan summament complicat que és en el cas d'Ester Quintana

Sí. Són dos models absolutament antagònics.

I fa broma de si parlarà del cas a les seves memòries.