Seria possible en l'actualitat evitar unes conseqüències com les de l'incendi d'Horta de Sant Joan de l'estiu del 2009 on van morir cinc bombers del GRAF?

Cal valorar si les eines de protecció són les mateixes, si l'organització del cos s'ha reforçat i si la societat està preparada per entendre que no tots els focs es poden apagar.

La seguretat en els incendis és precisament el que es treballa aquests dies en la 14a edició de la Cimera Mundial de Seguretat en Incendis Forestals que enguany se celebra per primer cop a Europa i que es fa a Barcelona. Més de 300 especialistes participen en les ponències i per primera vegada bombers dels Estats Units han visitat Barcelona per explicar els seus mètodes. Alguns molts semblants als dels bombers catalans, com les cremes controlades de superfícies per fer de tallafocs i controlar els incendis forestals.

"Què teniu per protegir-vos ara mateix? Coneixement". Així de clar i directe es mostra el cap dels GRAF, Marc Castellnou. Després d'Horta de Sant Joan han "guanyat experiència", assegura.

Vuit anys més tard, diferents fonts admeten que la manera de fer del 2009 va provocar, en part, la mort dels cinc bombers. Una actuació de risc i un foc incontrolat, que va girar de cop la direcció que portava, van posar fi a la vida dels cinc GRAF i no està encara clar si ara es podria evitar. "A Horta se'ns va plantejar un repte amb un incendi que va canviar cinc vegades d'escenari en menys temps del que una persona és capaç de gestionar. I això és una situació d'accident", diu Castellnou, que a la vegada admet que és important evitar situacions de risc: "La gestió de la incertesa i la inclusió de la seguretat en l'àmbit estratègic, no només en l'àmbit operacional, és una de les claus per treballar de forma segura".

L'experiència i el coneixement

Els bombers han canviat la manera de treballar des de l'incendi d'Horta. I aquesta nova estructura és un dels pilars de la seguretat. El director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Juli Gendrau, explica que Horta de Sant Joan "és una ferida que es va tancant" i que "després d'Horta hi ha una experiència i uns fets que han fet que hi hagi un avenç important en la manera d'actuar i de fer".

"El sistema d'emergències des de baix fins a dalt de tot, des d'Horta de Sant Joan, s'ha tornat molt més robust", destaca Oriol Vilalta, president de la Fundació Pau Costa.

Per Vilalta, hi ha dues línies en què s'ha d'avançar pel que fa a la seguretat: els gadgets tecnològics, qualsevol dispositiu que porti el bomber o que es pugui fer volar al voltant de l'incendi, i l'organització robusta. "No hem d'oblidar que sota del casc hi ha una persona i aquesta persona pren unes decisions que poden estar influenciades per mil coses que puguin passar al voltant i, per tant, l'organització ha de fer que aquella persona pugui prendre les decisions analitzant les píndoles de coneixement que necessita llegir, veure o entendre en aquell moment i que pugui seleccionar la informació que necessita per prendre la decisió". 

Castellnou insisteix que "el bomber no és un superheroi que fa coses que una persona no fa. Els bombers són un equip que fa coses que sols no farien".

Noves eines

Entre les noves eines que s'han presentat amb motiu de les jornades hi ha un refugi ignífug que permet estar en zona de perill durant 3 minuts i té un respirador incorporat. Les mantes ignífugues dels bombers d'Horta de Sant Joan no en tenien. A més, el foc els va passar per sobre i les va cremar. 

VallFirest ha redissenyat la manta ignífuga. El nou refugi adapta un model americà, redueix en un quilo el pes, incorpora nous materials i han aconseguit que amb el mateix temps i temperatura s'arribi als 50 segons de protecció, "que és moltíssim en una situació d'atrapament", explica. 

En el kit hi ha un equip d'aire autònom que garanteix 3 minuts de respiració assistida que evita que es cremin les vies respiratòries i que s'empassi fum, que és el que acaba creant els problemes d'intoxicació. Amb aquest refugi, els bombers GRAF de Lleida atrapats entre les flames a Horta haurien sobreviscut?

Javier Baena gerent de VallFirest no ho té clar. "La intensitat va ser molt elevada i potser amb l'aire hauríem pogut parlar de situacions diferents, però aquell atrapament va ser un atrapament en el qual la supervivència va ser molt complicada. És molt difícil sobreviure a aquest tipus d'accidents".

Baena, que havia estat bomber abans de muntar l'empresa d'eines de protecció, remarca que "Horta serveix per replantejar-te què s'utilitza, com són els incendis del segle XXI i quins equips de protecció necessites per als incendis del segle XXI". Perquè "com més t'exposes, més risc tens".

 

El director general apunta que es treballa perquè ​aquestes noves eines es puguin anar incorporant dins el seu material perquè siguin més eficients i estiguin més segurs per fer la seva feina. "Des del Govern en som conscients i hi estem abocats", diu Juli Gendrau. El Govern va aprovar fa unes setmanes el pla estratègic de renovació del material que inclou eines per a la seguretat. 

"En situacions normals, si tens aquest equipament, et salvaràs. Si tu fas les coses ben fetes i treballes sense prendre riscos innecessaris, això t'ajudarà. Però no equipem la nostra gent amb material perquè puguin fer coses que els posaran en situació de risc", destaca Marc Castellnou, que fa el símil amb les mesures de protecció dels cotxes per prendre consciència que abans d'utilitzar aquests aparells cal prevenir el risc: "La protecció que tu portes al damunt és com l'airbag, els neumàtics del cotxe o el cinturó de seguretat. Ni l'airbag ni els neumàtics ni el cinturó de seguretat t'ajudaran si tu condueixes a 220 quilòmetres per hora, en contra direcció i contra una paret". 

"En la seguretat, una de les coses que ens preocupa és que només es pensi en els gadgets materials, però s'ha de fer èmfasi en la pròpia formació dels qui intervenen en les emergències", destaca Oriol Vilalta, que entronca també amb el mateix discurs que el cap dels GRAF: "Els bombers porten roba ignífuga, casc, botes i tenim una organització. La nostra protecció és l'organització. El coneixement, la planificació i la resposta".

El responsable de la Fundació Pau Costa té molt clar que els coneixements dels bombers els poden salvar la vida: "La tecnologia no ens traurà de la complexa tasca d'haver de pensar. En la seva formació és on hem d'incidir. Un dels errors que podem tenir és que la tecnologia ens porti a pensar que tenim un grau de seguretat major". 

A qui pertany el risc

El risc no pertany als cossos d'extinció, el risc pertany a les persones que s'estan desenvolupant en un territori, que hi viuen, que estan d'excursió... El risc és seu i el sistema d'extinció és absorbir aquest risc i calmar-lo i tornar-lo a una situació de tranquil·litat.

El que percep la societat i com es comunica l'extinció d'un incendi també són elements clau i un altre dels factors que ha canviat des de l'incendi d'Horta de Sant Joan. Per Oriol Vilalta, "ara es poden tenir alguns debats que abans d'Horta no es podien tenir". La societat no assumia que hi havia una situació que no es podia solucionar i on els equips d'emergència no podien intervenir per l'alt risc que suposava. "Aquesta complicitat amb la societat sí que l'hem vista després d'Horta de Sant Joan".

Segons Oriol Vilalta ara la societat entén que hi ha unes certes situacions de risc en què val més no intervenir perquè el risc que comporta pot ser molt més perjudicial. "I això abans no es podia ni esmentar, perquè també les estructures de l'Administració històricament havien explicat que ho solucionarien tot. No pots prometre que tu ho solucionaràs tot", destaca.

Pel responsable de la Fundació Pau Costa, que l'Administració faci creure al ciutadà que té els recursos suficients per solucionar totes les situacions de risc, en si mateix és un risc. "El ciutadà ha de saber que hi ha unes situacions de risc conegudes en què ell és part de la solució, però que el problema no se solucionarà si el ciutadà no coneix aquests riscos inherents.