El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno investiga l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, l'exdirector general Adolf Todó i tretze alts càrrecs més per presumpta administració deslleial que hauria originat un forat a l'entitat de més de 720 milions d'euros.

La interlocutòria del titular del Jutjat central d'instrucció número 2, Ismael Moreno, és de l'1 de març, i respon a un escrit de la Fiscalia Anticorrupció, que va iniciar les diligències a instàncies del FROB.

El jutge ha deixat al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària l'opció d'executar accions civils o penals en qualitat d'entitat pública que va comprar l'entitat.

Entre els directius investigats figura Antonio Llardén, vicepresident de la caixa el 2007 i actual president d'Enagás.

Es tracta d'una sèrie d'operacions immobiliàries efectuades entre els anys 2000 i 2013, en els quals la caixa va entrar amb una participació d'aproximadament el 50% amb altres socis, i que posteriorment va instrumentalitzar a través de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (PROCAM).

En aquest sentit, el fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre 2000 i 2007, quan es van prendre decisions d'inversió i d'adquisició de compromisos econòmics "rellevants", i entre 2008 i 2013, moment en el qual ja es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els projectes.

La Fiscalia assenyala que els òrgans de govern de l'entitat bancària van aprovar intervenir en promocions immobiliàries a Espanya i també a Polònia i Portugal en les que s'adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, la qual cosa suposava "un risc en la inversió".

L'entitat hauria adquirit immobles i "compromisos econòmics rellevants" i hauria concedit crèdits "desproporcionats"; també, la Fiscalia ha detectat irregularitats en els pactes de separació dels socis de les esmentades participacions empresarials.

El consell d'Administració, que podia aprovar crèdits amb garantia real de fins a 12 milions d'euros i sense garantia real de fins a sis milions, va elevar aquests llindars fins a 24 i 12 milions d'euros, respectivament; posteriorment, es van incrementar fins a 30 milions per a crèdits amb garantia personal i fins a 60 milions per a aquells amb garantia real.

Entre els anys 2001 i 2007 es van realitzar inversions els avals de les quals eren la mera paraula del soci, sense informes externs independents, sense valoracions adequades i sense una anàlisi exhaustiva dels riscos.

No es protegien els interessos de l'entitat amb clàusules a l'efecte, i quan sí s'incloïen aquestes clàusules, no van ser executades o es van mostrar inútils.

També s'ha detectat l'existència de conflicte d'interessos, ja que alguns dels terrenys eren propietat d'algun dels socis; en alguns casos, les operacions immobiliàries es van dur a terme sense la pertinent autorització de la Comissió Executiva.

També l'escrit fiscal apunta que la decisió del consell d'administració del 29 d'abril del 2008 de separació de socis davant la situació de crisi immobiliària "va ser un error" que va suposar un perjudici més gran.

Serra i Todó tenen una altra causa pendent, pels sobresous que van cobrar a partir del 2010, després que la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) sol·licités el passat 27 de febrer l'obertura de judici oral contra tots dos.