La cadena hotelera de Tenerife Hovima Hotels boicoteja dues dotzenes de marques catalanes des de pocs dies després del referèndum de l'1-O. A conseqüència dels “últims fets que han anat sorgint a la comunitat autònoma de Catalunya”, el departament de compres d'Hovima informava els seus proveïdors en un correu electrònic de la “decisió de no treballar amb cap de les cases i marques” que relacionen en una llista. El Nacional té una còpia d'aquest correu.

Els 24 noms vetats circulen des de fa temps per les xarxes socials, en fòrums i pàgines web anticatalanes. A banda dels clàssics Casa Tarradellas i Cola Cao, la llista inclou sobretot marques de la multinacional catalana Agrolimen: menjar per mascotes Affinity, dietètics Bicentury; tapes i entrepans de Pans & Company, Bocatta, La Dehesa de Santa María o El Pollo Campero; edulcorants Mesura, cava Mont-Ferrant…

La gràcia és que la llista és tan antiga que algunes d’aquestes marques ja no són catalanes. Agrolimen va vendre la seva àrea de menjar i restauració a la multinacional portuguesa Ibersol a finals del 2016. Els dietètics encara abans, el 2015, els hi va comprar Nutrition & Santé, filial del grup japonès Otsuka Pharmaceutical.

Entre els noms hi figuren fins i tot els caramels austríacs Pez. Probablement es deu a que el seu distribuïdor prové de l’antiga Nutrexpa, grup també a la llista… però que ja no existeix des de gener del 2015, data en la qual es va dividir en Idilia Foods i Adam Foods, empreses amb propietaris diferents.

Canviar de marca

El correu d'Hovima especifica que si ja s'ha tarifat algun dels articles, s'ha de canviar per una altra marca o que ho comuniquin ràpidament per “fer la compra a un altre proveïdor”.

Un dels responsables del departament de compres de la cadena canària ha confirmat aquestes instruccions, però en desconeix els motius. L'ordre de boicot, assegura, prové de la propietat de l'empresa i aquesta ha declinat fer qualsevol declaració.

Hovima Hotels és propietària de set establiments de tres i quatre estrelles, que sumen prop de 1.800 habitacions, i factura entre 20 i 30 milions d’euros, segons estimacions d’Hosteltur, una revista del sector. Enguany, London Stock Exchange Group, els amos de la borsa de Londres, l’han nomenat una de les “Mil pimes que inspiren Europa”. El propietari d’Hovima és Roberto Konrad, alhora secretari del consell directiu d’Ashotel, una patronal hotelera de Tenerife associada a la CEOE.

Molts clients catalans 

La recepció d'Hovima Costa Adeje (a la foto), un dels hotels de la cadena, no sap respondre si en aquest establiment de quatre estrelles i només per adults serveixen o no productes de Catalunya.

La pregunta, però, els estranya perquè “tenim molts clients catalans”.

A la recepció d’un altre hotel del grup, La Pinta, també de quatre estrelles però familiar, reaccionen amb el mateix estupor.

Un hotel pot gestionar més de 2.000 referències de productes, segons el cap de compres d'una cadena hotelera amb forta presència a Andalusia que vol preservar la seva identitat.

En ser una despesa molt forta i indestriable de la qualitat d'un hotel, aquest especialista considera que “no és normal” fer les compres amb criteris no professionals. En el cas de la seva empresa, exemplifica, si la marca és visible pel client, com ara les begudes, opten per primeres marques i, si no, sempre per la millor relació qualitat-preu.

Altres competidors opten per “l'estratègia de subhasta de preus, però sempre avaluen abans el producte”. Conclou que “no és tan senzill” fer canvis entre proveïdors perquè “cal que encaixi en la imatge de l'hotel, que sigui fiable, que tingui un bon servei i una bona logística... són molts factors i la política mai n'hauria de ser cap”.

Sorprenent

El doctor en Economia i professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Xavier Cuadras, ha estudiat força el fenomen dels boicots i qualifica aquest cas "d'una mica sorprenent”.

El territori natural del boicot, explica, són els consumidors finals, sobretot si es vanten de fer-lo i el propaguen. A canvi de renunciar al producte o servei que realment volien, reben un premi emocional. Però els empresaris no es poden guiar per aquest tipus de recompenses.

Per a ells, el boicot només seria viable “si s'ha calculat que no sacrifica la relació qualitat-preu o si no li apuja gaire els costos”. L'economista aventura –i l'encerta– que la cadena hotelera no haurà fet públic el boicot. La raó: té més a perdre que no pas a guanyar.

De fet, tots els boicots suposen un risc de pèrdues en una economia globalitzada. Per començar, costa molt identificar contra qui fer-lo i a qui perjudica de veritat, exposa el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), Germà Bel. Tant és així que Casa Tarradellas empra tomàquet extremeny i que Gallina Blanca ha inaugurat fa pocs dies una nova línia de producció a Miajadas (Cáceres), entre molts altres exemples.

Per això, rebla Bel, els boicots “acaben sent de productes simbòlics, com el cava”. Tot i que recorda que Freixenet, els propietaris de la qual són totalment contraris a la independència, també rep de ple els efectes del boicot.