Francesc Homs declararà avui al Tribunal Suprem per la consulta del 9-N. L'exconseller de la Presidència està imputat per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. La prova principal contra ell és un correu electrònic que va enviar als responsables dels programes informàtics per fer possible la consulta quan li van preguntar si el 9-N tirava endavant tot i la prohibició del Tribunal Constitucional. La resposta de l'exconseller de la Presidència va ser clara, i els va dir que el 9-N anava endavant i alhora els alertava que si incomplien el contracte la Generalitat posaria en marxa accions judicials. El correu és dels pocs documents que existeixen escrits d'un membre del Govern sobre els preparatius de la consulta del 9 de novembre del 2014. 

Homs té previst només respondre les preguntes del jutge. I primer vol fer un discurs inicial on argumentarà si fa no fa el mateix que ja va dir el 7 de març en la seva declaració voluntària al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquell moment va fer un al·legat polític i una explicació genèrica amb frases èpiques: "Com més altes siguin les penes que ens demanen, més alta serà la victòria". I va denunciar davant totes les parts que el país s'està enfrontant a "un judici polític". 

La Fiscalia, que és qui va presentar la querella en la qual es basa la imputació d'Homs, creu que l'exconseller va tenir un "comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència" per garantir la celebració de la consulta sobre la independència tot i la suspensió del Tribunal Constitucional. Segons la Fiscalia, Homs va legitimar l'empresa informàtica per continuar la feina encarregada respecte al 9-N i, en la carta, "hi ha implícita l'advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment pel contractista". I posava a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern per si era necessari. 

En la carta que va enviar a l'empresa, Homs assegurava que podien continuar amb els preparatius perquè no es vulnerava la suspensió del Constitucional, ja que s'havien fet les consultes pertinents als Serveis Jurídics de la Generalitat i a "experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional". 

Homs té moltes ganes d'anar a declarar dilluns, segons fonts de la defensa. El diputat al Congrés pel PDC fa dies que està preparant la declaració. Té previst començar amb una intervenció defensant el dret a decidir de Catalunya, com ja va fer a l'Audiència de Barcelona, i respondre només el jutge. No respondrà les preguntes del Fiscal, menystenint l'acusació que va presentar la querella del 9-N i que ha acabat portant als tribunals, Artur Mas, l'ex president de la Generalitat, màxima autoritat del país en el moment de la consulta.

Delegació independentista

Francesc Homs arribarà al TS acompanyat d’una nombrosa delegació formada per, entre d’altres, el president del Partit Demòcrata Català i expresident de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta del partit i del Govern, Neus Munté; la coordinadora general del Partit Demòcrata Català, Marta Pascal; el coordinador organitzatiu, David Bonvehí; el conseller de Cultura, Santi Vila; la consellera de Governació, Meritxell Borràs; el vicepresident primer del Parlament de Catalunya, Lluís Corominas, el portaveu del partit al Senat, Josep Lluís Cleries; el president del Grup Parlamentari de Junts Pel Sí, Jordi Turull; l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias; així com altres membres de la direcció executiva del partit i altres representants institucionals de la formació. També hi seran presents diversos representants d’entitats i d’altres formacions polítiques.

Francesc Homs entrarà al Suprem per la porta lateral. La declaració és a les 11 del matí i es preveu que no s'allargui massa perquè ha convocat als mitjans de comunicació a la una del migdia per fer una valoració a la Delegació de la Generalitat a Madrid, a deu minuts caminant del Suprem.

Homs al Suprem i Mas al TSJC

El jutge del TSJC Joan Manel Abril considera inseparable la instrucció i creu que ha de ser el Tribunal Suprem qui ha d'investigar Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N. El 21 de març el TSJC va enviar al Tribunal Suprem la seva exposició raonada on defensava que tot el sumari se n'havia d'anar a Madrid. El cas va caure llavors en mans del president de la sala penal, Manuel Marchena. 

Finalment el magistrat va considerar que no calia derivar tot el cas a Madrid i es va quedar només la part d'Homs, perquè és aforat al Congrés. Ara el 9-N té dues línies judicials paral·leles. La catalana, contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que està ja en el tram final i a punt per demanar els escrits d'acusació i de posar la data pel judici. La del Suprem contra Homs, tot just comença avui.