La prohibició de l'estelada a la final de la Copa del Rei de diumenge no és una ordre legal contra un símbol il·legal. De fet, l'estelada és legal, tot i no estar reconeguda per la Constitució. Sinó que, el moviment de la delegada del Govern a Madrid és un pols de força més contra l'independentisme català. Un pols de força polític, però que sí que es pot combatre amb mecanismes legals.
Hi ha dos recursos presentats, el de Drets, amb el suport de l'ANC, Òmnium i la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, i el del Barça. El primer va signat per diverses persones que tenen entrades per al partit, apel·la a la resolució del Parlament de Catalunya que avala l'estelada com a un símbol pacífic. Segons el lletrat encarregat de redactar el recurs i la petició de la mesura cautelar per deixar sense efecte l'ordre de la Delegació del Govern espanyol, "s'està intentant relacionar que portar una estelada és incitar la violència". L'advocat Marc Marsal qualifica aquest fet "d'inacceptable".
Els serveis jurídics del Barça també han presentat un recurs. El club admet que la prohibició de l'estelada alimenta el "clima de crispació" 72 hores abans del partit i que està fet "en clau política i no esportiva". El Barça defensa que els aficionats que assisteixin a la final del Vicente Calderón ho puguin fer "expressant-se de manera lliure".
Els recursos estan en mans del jutjat Contenciós número 11 de Madrid i aquest divendres el magistrat s'ha de posicionar sobre si els accepta i si deroga la prohibició.
Els dos recursos es basen en la constitucionalitat de l'estelada i el fet que no és un símbol que inciti a la violència. Hi ha diversos textos legals que ho reconeixen:
A Catalunya
L'any 2014 el Parlament de Catalunya, anticipant-se a possibles esdeveniments i futures prohibicions, aprova una resolució per impedir que les estelades es prohibeixen als camps de futbol. La proposta fa un al·legat patriòtic a l'estelada com a símbol d'un "anhel i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta", però, a més, dóna eines per combatre les prohibicions que puguin arribar des de l'Estat.
La resolució del 29 de gener del 2014 del Parlament de Catalunya demana a la Generalitat que mitjançant la Conselleria d'Interior faci les gestions pertinents amb l'Estat espanyol perquè es puguin entrar estelades als camps de futbol.
La resolució va més enllà i insta a demanar a l'Executiu espanyol que investigui els casos en què s'ha impedit l'exhibició de l'estelada en esdeveniments públics.
El text també condemna tot tipus de violència i comportaments sectaris en els esdeveniments esportius.
A Espanya
La resolució del Parlament és anterior a la Llei de l'esport a la qual s'agafa la Delegació del Govern per prohibir l'estelada a la final de la Copa del Rei. L'article 66, al qual fan referència, parla dels símbols que incitin la violència, però no concreta en cap moment que l'estelada ho sigui. El que sí que queda prohibit és qualsevol bandera amb pal, perquè es considera que es pot fer servir com a arma o element contundent en el cas d'aldarulls.
La Constitució només parla de la bandera espanyola. És l'única constitucional. La resta de banderes de les comunitats estan reconegudes com a legals, però no detalla res sobre l'estelada. Enlloc diu que sigui il·legal.
Tampoc en diu res el Reial Decret 203/2010 de la Llei 19/2007 contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
A Europa
Europa no dóna gens d'importància a les banderes en la seva llei. La legislació europea no s’ocupa de les banderes nacionals i tampoc de l’europea. Al Tractat de Lisboa, la llei fonamental de l’UE, apareix una referència en un annex enterrat al final del text, on 16 dels 28 estats “declaren que la bandera que representa un cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau [...] serà en aquests països símbol de la pertinença comú dels ciutadans a la UE”.
Ni tan sols a l'anomenada Constitució Europea (el tractat que va encallar el 2006) la UE es posa gaires pedres al fetge. L’article 1-8 diu: “La bandera de la Unió és un cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau”. També es parla de banderes tres cops més en uns annexos relatius a drets de pesca. Però això són figues d’un altre paner.