El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha arxivat el cas contra el director de La Razón Francisco Marhuenda per publicar les fotos de 33 jutges que van signar un manifest pro consulta l'any 2014. En 22 dels casos la fotografia era la del DNI dels jutges i els magistrats van denunciar una presumpta “entrada irregular en fitxers” de la base de dades del DNI per fer-ne divulgació. La filtració podia constituir un delicte de descobriment i revelació de secrets.

Fa dos dies que els magistrats que van presentar la querella han rebut la comunicació que el seu cas queda arxivat i sense possibilitat de presentar recurs. La secció 3ª del Tribunal Superior de Justícia de Madrid argumenta que "els fets no són constitutius de delicte". Fa una anàlisi del delicte de revelació de secrets i diu que no té lloc. No parla en cap cas de si s'ha pogut identificar o no qui va filtrar la documentació a La Razón.

Per Josep Niubó, magistrat de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, un dels jutges que sortia al diari amb la foto del DNI i que va signar la querella, "el fet en si és una actuació vergonyosa", referint-se a la filtració i el motiu de la notícia per desacreditar la consulta del 9-N.

"Em sembla un acte altament vergonyant que sortissin les fotos d'on va sortir i que hagin servit pel que van servir", ha afegit visiblement indignat en declaracions a El Nacional.

La investigació sempre ha apuntat al Cos Nacional de la Policia espanyola com a font d'origen de la filtració, ja que té accés a les dades dels DNI. 

El cas es va investigar des del jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona. Es va citar a declarar com a imputat el director de La Razón i tres policies de la brigada d’informació de la Policia Nacional, com a testimonis. Però a finals de maig del 2014, el jutge es va inhibir en considerar que el cas s'havia d'investigar i jutjar a Madrid, que és on té la rotativa i la redacció principal el diari.

Dos anys després, a principis d'aquest mes d'abril, el magistrat del TSJM va arxivar el cas i dilluns va enviar la notificació als afectats entre els quals hi ha l'actual senador d'ERC i ex magistrat de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal.

Entre els signants de la demanda hi figuraven Montserrat Comas, que va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre el 2011 i el 2008 i expresidenta de l'Observatori de Violència de Gènere; dos dels instructors del cas Palau, Juli Solaz i Josep Maria Pijuan, i jutges d'instrucció com Josep Maria Miquel Porres i Josep Niubó.

Expedient sancionador també arxivat

També ha acabat arxivat l'expedient sancionador que va començar a valorar el CGPJ, en aquest cas contra els jutges catalans. El CGPJ valorava obrir-los un expedient disciplinari perquè van partir "d'una afirmació que no té tot suport normatiu i contradiu la doctrina constitucional", quan de forma implícita van reconèixer "a Catalunya la qualitat de subjecte jurídic i polític sobirà". El CGPJ es fixava en aquest paràgraf: "Cal partir d'un fet que -pensem- no admet discussió: Catalunya és una nació? Aquest fet -la realitat nacional de Catalunya- radica en la base de la Constitució del 1978 i en els Estatuts d'Autonomia del 1979 i 2006".

Finalment l'expedient del CGJP va quedar no en res.