El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena interroga aquest dijous la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la Mesa per la declaració unilateral d'independència de Catalunya, després de la decisió de l'Audiència Nacional d'enviar a la presó nou consellers acusats de rebel·lió.

Òbviament el gran interrogant és si el Tribunal Suprem seguirà el mateix criteri que l'Audiència Nacional i, si la Fiscalia demana presó incondicional —que és el més probable—, enviï Forcadell i la Mesa a la presó. O bé, tenint en compte les garanties que ofereix aquest alt tribunal als aforats, decideixi ser més prudent i no engarjoli els màxims responsables de la cambra catalana, que no estan cessats, i que continuen en les seves funcions. El Parlament està dissolt per la convocatòria d'eleccions, però els diputats, la Mesa i la presidenta continuen sent màximes autoritats del país.

De moment, el Suprem ja va marcar la diferència la setmana passada quan va acceptar ajornar les declaracions. Llarena va concedir a Forcadell, Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet una setmana per preparar la seva defensa i els va imposar vigilància policial com a mesura cautelar, en contrast amb la decisió de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

Tots ells compareixen com a investigats pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició, malversació i altres connexos dels quals la Fiscalia els considera responsables.

Sobre el desenllaç tindrà molt a veure la declaració que faci Carme Forcadell. Sobre ella pesen ja tres querelles més, i mai s'ha negat a declarar davant el jutge del TSJC. Aquest cop podria fer el mateix i més veient que els membres del Govern que es van acollir al seu dret a no declarar han acabat entre reixes.

Què pot passar?

Dins del ministeri públic de l'alt tribunal hi ha criteris diferents, si bé el fet més probable és que la petició de mesures cautelars no s'allunyi massa de la presó preventiva que la Fiscalia va sol·licitar a l'Audiència Nacional per als membres del Govern.

Una vegada que s'hagi aclarit si la decisió de Llarena coincideix o no amb la de Lamela pel que fa a les mesures cautelars, hi ha una altra qüestió a resoldre.

Es quedarà el Suprem totes les causes?

Entre les estratègies de la defensa hi ha demanar la unió de la causa en una. Com que hi ha aforats, la causa s'hauria de quedar en el tribunal competent, que en aquest cas és el Tribunal Suprem. 

Però el mateix Tribunal Suprem suggeria la possibilitat de reclamar per a si mateix part o tot aquest cas en la interlocutòria en el qual assumia la competència per investigar i als sis membres de la Mesa del Parlament per rebel·lió, sedició i malversació.

Si fos així, i si el Suprem es desmarqués de l'Audiència Nacional, no dictant la presó incondicional, no es pot descartar que deixi en llibertat el vicepresident i els consellers, tancats a la presó fa una setmana, per tal d'unificar també les mesures cautelars seguint el seu propi criteri.

La Sala d'Admissió feia extensiva la seva competència per al cas que el magistrat instructor ho consideri oportú, respecte d'aquelles altres causes penals actualment en tramitació i que puguin referir-se a fets imputats als acusats.

D'aquesta manera, l'instructor podria considerar que són de competència del Suprem, per exemple, les acusacions per desobediència al Constitucional i delictes connexos presentades contra Forcadell i altres membres de la Mesa davant el TSJC.

O també la causa oberta a l'Audiència Nacional que ha portat a la presó a polítics catalans en vigílies de la campanya electoral per al 21-D a Catalunya.

Però també hi ha la possibilitat apuntada per alguns lletrats, que el Tribunal Suprem segueixi el mateix criteri que l'Audiència Nacional, refermant la mà dura de la judicatura contra el Govern català per al procés independentista. Si és així, Forcadell no tornarà amb el cotxe oficial a Catalunya, sinó que sortirà en un furgó policial direcció a Alcalá Meco.

El cas Nuet

El secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet (CSQP), va demanar dimarts al Suprem l'arxivament de la causa per rebel·lió contra ell, al·legant la seva "pertinaç oposició al projecte independentista" i la seva aposta per l'"acostament de posicions entre Generalitat i Govern".

Nuet adverteix que la querella de la Fiscalia conté "errors greus", atès que l'imputa haver votat a favor de la tramitació de la llei de transitorietat i de la resolució d'independència, quan es va abstenir en el primer dels casos i va votar en contra en el segon.

La defensa del diputat d'EUiA, que va concórrer a les eleccions en la coalició Catalunya Sí que es Pot, ha aportat les actes de la Mesa corresponents a aquestes dues resolucions, així com 18 votacions en què Nuet es va oposar al "projecte independentista".