La Fiscalia ha renunciat a recórrer al Tribunal Suprem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N contra l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El Ministeri Públic va anunciar la seva intenció de presentar recurs el passat 17 de març perquè considerava que en el procés participatiu celebrat el 9 de novembre del 2014 també s'hauria comès un delicte de prevaricació. El Suprem, però, ja va descartar aquest delicte en la sentència que va emetre contra l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, també pel 9-N.

El TSJC va condemnar l'expresident a dos anys d'inhabilitació, l'exvicepresidenta a un any i nou mesos i l'exconsellera Rigau a un any i mig per desobediència, però els va absoldre de prevaricació. La Fiscalia els acusava dels dos delictes i a mitjans de març va anunciar el recurs per "coherència processal" amb la causa contra l'exconseller de Presidència Francesc Homs, que va ser jutjat al Suprem pels dos delictes. 

En el moment de l'anunci del recurs, però, el Suprem encara no havia emès sentència sobre Homs. Aquest va ser condemnat uns quants dies després a un any i un mes d'inhabilitació, ja que va ser considerat autor d'un delicte de desobediència greu, però també va ser absolt del delicte de prevaricació.

La Fiscalia ja ha notificat la decisió al tribunal. De fet, hi havia marge fins aquest dimecres a les 12.00 hores per presentar recurs.

Els acusats sí que recorren

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja han presentat el seu recurs contra la condemna d'inhabilitació pel 9-N. 

El recurs de cassació de l'expresident de la Generalitat Artur Mas argumenta que la sentència afecta els drets fonamentals, tant dels polítics afectats com d'un nombre molt significatiu de ciutadans, i conclou que vulnera diversos articles de la Constitució com el que garanteix la llibertat ideològica (article 16), d'expressió (article20.1) i de participació en afer púbics i accés a càrrecs públics (article 23). Així mateix, argumenta que "no li correspon al jutge penal ampliar l'àmbit afectat per la inhabilitació especial fins a l'extrem d'impedir la concurrència com a candidat de processos electorals".