El jutge ha arxivat el cas de la prohibició de l'estelada a la final de la copa del Rei del passat 22 de maig, en el partit entre el Barça i el Sevilla al Vicente Calderon. 48 hores abans de la final, el magistrat del Contenciós-Administratiu va aixecar la prohibició que havia dictat la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa. L'Associació Drets havia presentat un recurs i el Barça un altre. La decisió judicial es va prendre en 24 hores per poder resoldre la demanda però el cas va quedar obert i pendent de resolució. Depenent de la decisió del jutge, podia crear jurisprudència davant altres prohibicions similars. Amb l'arxiu, però, el jutge evita que es crei un precedent a tenir en compte en altres casos i per altres jutges. 

El jutge arxiva per "pèrdua sobrevinguda de l'objecte", perquè ja ha passat la final i la prohibició també. A més, desestima la qüestió d'inadmissibilitat plantejada per l'Advocacia de l'Estat, una decisió sobre la qual es pot interposar un recurs en el termini de quinze dies. En la resolució, el jutge estima que la circumstància que se celebrés el partit de futbol sense que hi hagués cap impediment en l'entrada de les banderes incideix sobre l'objecte del procés contenciós administratiu, i el priva d'interès legítim, per haver estat plenament satisfeta la pretensió exercitada i sense que l'ordre impugnada tingués eficàcia jurídica real.

El 20 de maig, a dos dies de la final que va guanyar el FC Barcelona, el jutge va estimar parcialment el recurs plantejat per l'associació Drets, en nom d'aficionats del club blaugrana, i en contra del criteri de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que es van alinear amb la Delegació del govern espanyol per abonar el veto a aquest símbol identificat amb les pretensions independentistes a Catalunya, en virtut de la Llei de l'Esport.

El jutge va justificar l'exhibició d'aquestes banderes a l'empara de la llibertat d'expressió: "Només els ciutadans, i no les administracions i institucions, són els titulars dels drets fonamentals. Per això cal diferenciar l'ús de banderes i símbols per les administracions públiques i institucions públiques d'organismes públics, de quan en fan ostentació els ciutadans", ha sostingut.

Una llibertat d'expressió, continua, que pot ser sotmesa a restriccions previstes pel legislador, però no en aquest cas concret, ja que el jutge va entendre que mostrar estelades en un recinte esportiu no manifesta un sentiment o ideologia que pugui, "en principi", constituir o generar violència, racisme, xenofòbia o intolerància a l'esport.