Al capdavall de la Via Laietana, enfront de la Llotja, s'hi troba l'estàtua a Antonio López, ubicada a la plaça del mateix nom. Des de fa anys, SOS Racisme, els sindicats CCOO i UGT, i el partit Esquerra Unida i Alternativa en demanen la retirada, tot al·legant que López havia estat esclavista i que un individu tan poc exemplar no pot merèixer una plaça i un monument. Ara, la CUP ha anunciat que proposarà al ple de l'Ajuntament la seva retirada, junt a la de l'estàtua de Colom. El Comissionat de Programes de la Memòria Història de l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, fa temps que està estudiant què fer amb aquesta plaça i amb aquest monument. No és un debat nou: durant la República el setmanari humorístic La Campana de Gràcia ja va demanar que es fongués l'estàtua.

Homenatge post mortem

L'estàtua, que representa el marquès a cos complet, va ser elaborada poc després de la mort del personatge per l'escultor Venanci Vallmitjana. Es va construir amb metall procedent dels vaixells de la Transatlántica i compta amb sengles relleus de marbre que simbolitzen el tabac, les finances i el ferrocarril. L'estàtua té una inscripció dedicada a "A. López y López. Gran naviero, senador vitalicio y primer marqués de Comillas". Al pedestal també s'hi reprodueix un fragment del telegrama de condol que va enviar Alfons XII a la família: "España ha perdido a uno de los hombres que más servicios le ha prestado". També compta amb uns versos de Jacint Verdaguer dedicats al difunt: "Muntat de tos navilis en l'ala beneïda / busqui de les Hespèrides lo taronger en flor / mes ay! Es ja despulles / de l'ona que ha tants segles se n'es ensenyorida / y sols puch oferir-te, si't plauen exes fulles / de l'arbre del fruit d'or". En realitat, la relació de Verdaguer amb els Comillas va ser més conflictiva del que fan suposar aquests versos hagiogràfics.

Recuperada per Franco

L'estàtua del marquès de Comillas era coneguda popularment, a Barcelona, com El negro Domingo, per la participació del marquès en negocis esclavistes. El 1936, en el fervor revolucionari que va seguir al 18 de juliol, l'estàtua a Antonio López va ser enderrocada per militants de la CNT, mentre que la de Verdaguer, un sacerdot, es mantenia en peu. Però el règim franquista va decidir instal·lar-ne una còpia de l'original, i va encarregar la tasca a Frederic Marès, que en aquell temps exercia com a escultor oficial del sistema. Va ser el mateix Marès que va reconstruir, també, l'estàtua a Joan Güell, consogre d'Antonio López i, també, esclavista (actualment està situada a la Rambla Catalunya cantonada amb Gran Via i és un altre dels monuments polèmics).

De la misèria a la riquesa

Antonio López y López va néixer el 1817 a Comillas (Cantàbria). Va passar moltes dificultats de nen, perquè el seu pare es va morir quan ell tenia 2 anys i la seva mare, peixatera, tenia greus problemes econòmics. Antonio López, de molt jove, va veure's involucrat en una baralla tavernària i va ferir algú, i per escapar a la justícia se'n va anar cap a Amèrica. A Cuba va començar a treballar amb el comerciant català Andreu Bru, i més tard va aconseguir casar-se amb la seva filla, Lluïsa. Amb els diners del dot va començar grans negocis amb els quals va multiplicar la seva riquesa. De retorn a la metròpoli es va instal·lar a Catalunya, on va convertir-se en una de les grans fortunes del país. Va ser un dels fundadors del Banc Hispano-Colonial, de la Compañía Trasatlántica, de la Compañía General de Tabacos de Filipinas i de nombroses entitats financeres i industrials. Era propietari, a més, d'un gran nombre de propietats immobles, a Barcelona, a d'altres ciutats i a zones rurals. Per la seva fidelitat al Rei i per la seva col·laboració amb l'exèrcit colonial espanyol va ser nomenat marquès de Comillas i senador vitalici.

La sospita de l'esclavisme

En vida, l'historial d'Antonio López no va sortir a la llum. La premsa, unànime, elogiava el marquès. Però quan va morir, el seu cunyat, Pancho Bru, va denunciar que el marquès de Comillas s'havia començat a enriquir, justament, amb la venda d'esclaus. Els estudis posteriors sobre aquesta família, com els de Martín Rodrigo, demostren que Antonio s'havia especialitzat amb la compra d'esclaus i en la seva revenda. De jove s'havia dedicat a aquest comerç amb el seu germà Claudio i l'asturià Domingo Antonio Valdés, en la Compañía Valdés y López. Més tard la companyia es va convertir en Antonio López y Hermano, y a partir del 1848 el comerç de negres va ser el principal negoci del comerciant. Els apologistes del marquès neguen que participés en el tràfic d'esclaus. A més, Antonio López y López va enriquir-se amb la mà d'obra esclava dels negres dels seus ingenios de sucre. Els seus defensors, això, no ho neguen, però afirmen que els tractava amb gran benevolència. La família Güell i alguns apologistes del magnat asseguren que la seva tasca positiva compensaria els mals que podria haver fet amb el tràfic d'esclaus i justificaria el manteniment del monument. Molts altres no són del mateix parer.